Resultats de la cerca

Era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d’Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III Fou mare del comte Jaume II d’Urgell, i, vídua 1408, l’influí en el govern comtal i en la seva pretensió al tron reial, arran del compromís de Casp 1412 Hom li atribueix d’ésser instigadora de la rebellió del seu fill contra Ferran I de Catalunya-Aragó 1413, que acabà amb la rendició de Balaguer i l’empresonament de Jaume d’Urgell Li foren confiscats els béns tanmateix, el rei atorgà, a ella i a les dues filles solteres, 5 000 florins anuals 1414 Residí a Saragossa i a Morella, on ordí una…

És conegut, a causa d’un error de la crònica de Pere el Cerimoniós, amb el nom de Guillem de Vinatea Jurat en cap de València, el 1333 protagonitzà una important acció d’oposició a la política feudalitzant que Alfons III el Benigne aplicava al Regne de València El rei accedí a les pretensions de la seva muller, la reina Elionor, de dotar fortament els seus fills, fonamentalment l’infant Ferran, en detriment de l’hereu, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós, fruit del primer matrimoni del Benigne En aquest sentit les donacions se succeïren Tortosa, amb el títol de marquès per a Ferran,…

Era un dret cobrat ja al s XIV pels cònsols de catalans i d’altres nacionalitats als ports europeus i nord-africans

Conegut per Panxa-ampla , actuà sobretot al Baix Ebre la gent el protegia per la seva popularitat Detingut a França i concedida l’extradició, fou executat

La distinció entre el cabotatge i la navegació d’altura té origen i finalitat essencialment fiscals Així, tradicionalment, molts d’estats reserven el dret a la navegació de cabotatge als vaixells que arboren llur bandera A Europa, amb un litoral relativament curt, aquesta restricció és poc aplicada, llevat en alguns estats, com és ara el cas de l’Estat espanyol, on és regulat per lleis especials que distingeixen entre el gran cabotatge, d’abast internacional, i el cabotatge nacional , limitat al tràfic efectuat entre ports de la Península Ibérica o entre aquests i els del Marroc…

Ajudà el nou emir Ḥišam I en la revolta antiomeia, atiada per Bagdad i encapçalada per Sa'īd ibn al-Ḥusayn al-'Ansarī als ports de Beseit 788-789

Succeí Sulaymān I Ajudà la revolta d’Abd el-Kader Els ports marroquins foren bombardejats pels austríacs 1828 com a rèplica a la seva acció de pirateria Signà tractats comercials amb França i la Gran Bretanya

Com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó prop d’Andrònic II obtingué, el 1316, la reobertura dels ports bizantins, vedats als catalans després de la matança de Roger de Flor, i de molts d’altres catalans, a Constantinoble, el 1305

Fou el combat naval més important de la Primera Guerra Mundial, tant pel nombre d’unitats que hi participaren com per les conseqüències estratègiques, puix que l’esquadra alemanya hagué de tornar als seus ports, on romangué blocada fins al final de la guerra