Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
altesa
Història
Títol o tractament d’honor donat als prínceps i princeses.
Fou emprat pels reis de diferents països d’Europa fins al segle XVI, que fou substituït pel de majestat Llavors romangué per als infants i altres prínceps de la casa reial Modernament, salvades rares excepcions —casos de nomenaments de regents, per exemple—, el tractament d' altesa reial o imperial és donat generalment només als prínceps sortits de la línia directa i agnaticis d’un rei o d’un emperador el d' altesa sereníssima a llurs collaterals, als sobirans que no són reis, o als prínceps mediatitzats del Sacre Imperi, i el d' altesa illustíssima als…
sereníssim | sereníssima
Història
Tractament honorífic d’alguns sobirans europeus de categoria inferior a la reial o de prínceps mediatitzats del Sacre Imperi.
Fou donat primerament als reis, però després passà a ésser propi de prínceps de branques collaterals d’una casa reial i a sobirans menors, com els grans ducs de Toscana de la dinastia dels Mèdici, els ducs de Mòdena de la dels Este, els de Parma de la dels Farnese, així com també els duxs de Venècia i Gènova És encara l’apellatiu dels prínceps d’Astúries i Girona i dels infants d’Espanya
lliga de Nuremberg
Història
Acord de caràcter defensiu, signat a Nuremberg el 1538, entre l’emperador Carles V, els prínceps alemanys i les ciutats alemanyes per reaccionar contra els progressos del luteranisme als països nòrdics.
Fracassades les conferències de Frankfurt i de Ratisbona, esgotats tots els recursos pacífics i aprofitant la crisi del luteranisme per la mort del seu fundador, la lliga atacà els prínceps protestants reunits en la lliga d’Esmalcalda i els vencé a Mühlberg abril del 1547 L’emperador convocà aleshores la dieta d'Augsburg
ducat de Borbó

Armes dels ducs de Borbó
Història
Ducat-paria francès creat el 1327, sobre la senyoria de Borbó, a favor de Lluís, comte de Clermont i senyor de Borbó (Lluís I el Gran, mort el 1342), fill de Robert de França, comte de Clermont (fill de Lluís IX), i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme, després reis de Navarra i de França la…
principat de Butera
Història
Títol concedit el 1563 a Ambrosi de Santa Pau i Branciforte, tercer marquès de Licòdia i cinquè baró de Butera (Sicília), president i capità general de Sicília.
La grandesa d’Espanya fou atorgada el 1603 a Fabrizio Branciforte de Santa Pau i Barrese, quan el seu fill Francesco contragué matrimoni amb Joana d’Àustria, filla illegítima de Joan d’Àustria Dels Santa Pau, el títol passà als Barrese, prínceps de Pietraperzia, als Branciforte, ducs de Branciforte, i posteriorment 1807 als Lanza, prínceps de Trabia La baronia havia estat concedida el 1392 a Hug-Ademar de Santa Pau, baró de Santa Pau i de Licòdia
Glinskij
Història
Família de boiars russos, descendents dels prínceps de Lituània.
Els germans Mikhail — 1534, Ivan i Vasilij , desposseïts de llurs privilegis pel rei Segimon de Polònia, fugiren a Rússia 1508 Mikhail prengué part en la defensa de Smolensk, però després conspirà contra Moscou La seva neboda Helena — 1538, muller del gran duc Basili III, fou regent durant la minoritat del seu fill Ivan IV el Terrible 1533-38
marcgravi
Història
A l’imperi Carolingi i al Sacre Imperi, títol donat als funcionaris o als comtes encarregats de comandar les tropes i d’administrar justícia en una marca o província fronterera.
Jeràrquicament inferiors als ducs, els marcgravis arribaren a ésser gairebé tan poderosos com ells i a gaudir d’una situació de semiindependència respecte a l’emperador quan el marcgraviat esdevingué hereditari Els emperadors saxons crearen nous marcgraviats Marca Danesa, Mísnia, Lusàcia o Marca Oriental, Marca Oriental Bavaresa, Aquilea, Verona, Carniola i Estíria Els marcgravis de Lusàcia, Moràvia i Namiar esdevingueren prínceps del Sacre Imperi, i els de Brandenburg i Mísnia assoliren més tard el títol d’electors Els prínceps de Baden portaren el títol marcgravial…
elector
Història
Príncep, civil o eclesiàstic, del Sacre Imperi que tenia a càrrec seu el govern d’un electorat i elegia l’emperador.
El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el collegi d’electors Els electors Kurfürsten eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàllies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia i quatre de laics els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del Rin, i el de Baviera, pel…
comtat de Capaccio
Història
Jurisdicció feudal napolitana, concedida el 1504 i confirmada el 1516 a Bernat de Vilamarí
.
Passà als Sanseverino, prínceps de Salern
concordat de Worms
Història
Pacte entre Calixt II i Enric V (1122) amb què hom posava fi a la lluita de les Investidures
.
L’emperador renunciava a la investidura per l’anell i el bàcul, però conservava el dret a la investidura de les regalies, que lliuraria amb el ceptre a Alemanya, després de l’elecció, i a Borgonya i Itàlia, després de la consagració L’emperador encara concedia l’elecció canònica i la lliure consagració, bé que l’elecció a Alemanya havia d’ésser feta en presència seva o dels seus ambaixadors en cas de discrepància, era ell, juntament amb els metropolitans, qui decidia quina era la sanior pars Els estats de l’Església, que restaven al marge de les decisions, eren restituïts al papa, com també…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina