Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
presa de Barbastre
Història
Conquesta de Barbastre, per l’agost del 1064, que formà part de la campanya promoguda pel papa Alexandre II contra els musulmans de la península Ibèrica i de Sicília, amb un caràcter religiós —remissió dels pecats als combatents, etc— que la fa un precedent de les croades a Terra Santa.
Fou preparada a Barcelona en una reunió de magnats a la qual assistiren el legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I de Barcelona Hi participaren forces de molts regnes cristians, entre les quals les pontifícies comandades per Guillaume de Montreuil, les normandes, les de Gui Geofroi, comte de Poitiers i duc d’Aquitània, les aragoneses del rei Sanç Ramires i les catalanes del comte Ermengol d’Urgell i del bisbe de Vic, Berenguer Guifré Barbastre fou presa al cap d’un setge de quaranta dies Els vencedors s’apoderaren d’un enorme botí, tractaren durament els vençuts i…
primera guerra Carlina
Himne en honor de les forces d’Espartero per la presa de Morella, el 30 de maig de 1840, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (dita també modernament guerra dels Set Anys).
Motivada, d’una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII Pragmàtica Sanció, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó Carles V, germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d’Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat D’ací els noms de carlins i d’ isabelins o cristins donats als uns i als altres, respectivament La ruralia era absolutista, però no assolí a tot arreu la…
José Cortines y Espinosa
Història
Militar
Militar.
El 1808 lluità contra els francesos a Saragossa, on fou fet presoner, i contra els carlins presa de Sogorb, 1835 presa de Berga, 1840 Fou capità general de Catalunya 1843 s’adherí, després de vacillar, a l’aixecament contra Espartero la Jamància Posteriorment exercí alts càrrecs militars a Madrid
Francesc Mercadal
Literatura catalana
Història
Escriptor i historiador.
Vida i obra Eclesiàstic, beneficiat de l’església de Maó Deixà manuscrites unes Notícies de Menorca antigues , que inclouen el text d’una peça teatral més antiga, la Presa de Menorca Bibliografia Cabra Martorell, E ed 1989 Anònim Presa de Menorca Seguida de les Notícies de Menorca de Francesc Mercadal Maó, Institut Menorquí d’Estudis
,
Joan Pich i Pon
Presa de possessió de l’alcaldia de Barcelona de Joan Pich i Pon, a la dreta del coronel Martínez Herrera. Josep Maria Pi i Sunyer llegeix el nomenament (11-1-1935)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa Fou l’iniciador del projecte de l’Exposició d’Indústries Elèctriques de Barcelona, i posteriorment, juntament amb Cambó, fou comissari regi de l’Exposició Internacional del 1929 Participà en l’Assemblea Nacional de la Dictadura Fundà els diaris El Día Gráfico i La Noche…
Eimeric de Bellveí
Història
Militar
Vicealmirall.
Per ordre de Jaume II de Catalunya-Aragó auxilià els benimerins del Marroc, aliats dels catalans, en la presa de Ceuta 1309, com a pas previ per a un atac contra el regne de Granada Un cop presa, però, els benimerins decidiren d’auxiliar Granada, i Eimeric hagué d’impedir el pas de llurs tropes per l’estret de Gibraltar Pel seu valor fou comparat, a la seva època, amb Roger de Lloria
Nabucodonosor II
Història
Rei de Babilònia (605-562 aC) i el sobirà més important de la dinastia caldea o neobabilònica.
Fill de Nabopolassar , en nom del qual derrotà el faraó Nekao II a Karkemiš 605, la seva política exterior s’orientà vers Síria-Palestina, on obtingué grans èxits sobre els reis locals, ajudats pels egipcis presa d’Ascaló 604, primera conquesta de Jerusalem regnant Joaquim 598, segona i definitiva presa d’aquesta ciutat 586, a causa de la revolta de Sedecies, sostingut pel faraó Apries a conseqüència d’això, destrucció del temple de Jerusalem i captivitat de Babilònia i conquesta de Tir 573 En el pla interior, Nabucodonosor II emprengué grans i diverses construccions…
palma
Santa Justa , obra de Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682), representada portant una palma a la mà, símbol de martiri
© Corel Professional Photos
Art
Història
Fulla de palmera presa com a símbol de triomf o de martiri.
Símbol de la victòria entre els grecs i romans, és símbol cristià del martiri i, doncs, del premi etern Element del culte jueu en la festa dels tabernacles, fou portada per Jesús i pels pelegrins en entrar a Jerusalem Cada any els cristians recorden aquesta entrada triomfal a la processó del diumenge de Rams
Ibrāhīm Paixà
Història
Virrei d’Egipte (1848).
Fill de Muḥammad ‘Alī , fou enviat a Aràbia a sufocar el moviment wahhabita, que capitulà 1819 després de la presa d’Al-Dir’iyya Collaborà amb el coronel Sèves en la formació d’una armada de tipus occidental, la qual fou enviada 1824 per la Porta contra els independentistes grecs presa de Mesolóngion, 1826 tanmateix, després de la victòria aliada a Navarim 1827 tornà a Egipte Durant la guerra contra Turquia vencé el soldà i aconseguí l’administració de Síria i Adana convenció de Kūtahiya, 1833 però, represes les hostilitats, pel tractat de Londres 1840 fou obligat a…
la Reconquesta

Mapa de la Reconquesta
© fototeca.cat
Història
Nom donat a la conquesta per part dels regnes cristians del territori de la península Ibèrica envaït pels musulmans al començament del segle VIII.
Encara que la idea de recobrament i de restauració fou tinguda des de temps molt reculats, el concepte en el seu sentit antonomàsic i tòpic és modern i fou introduït en la historiografia catalana, procedent de la castellana, en temps probablement no anteriors a mitjan segle XIX L’acció de la reconquesta peninsular no fou contínua ni amb un ritme semblant en tots els estats cristians de la Península L’asturianolleonesa, després d’un període inicial de concepcions més aviat localistes, incorporà l’ideal de restauració de la monarquia visigòtica des del començament del segle IX, en temps d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina