Resultats de la cerca

El càrrec era exercit per un diputat elegit per l’assemblea de la Mancomunitat i es renovava cada quatre anys Convocava i presidia el consell permanent i l’assemblea de la Mancomunitat i representava aquesta en tots els actes i els contractes

Fill de Felip de Copons i Malet, senyor de Puig-roig Jutge de l’audiència de Barcelona, durant la guerra dels Segadors fou partidari de França Vers el 1652 s’establí al Rosselló, on cooperà eficaçment a la imposició del règim francès el 1660 fou nomenat conseller del Consell Sobirà del Rosselló, i més tard, president, càrrec que també ocuparen el seu net Francesc de Copons i de Reard el 1719, i el fill d’aquest, Francesc Copons i d’Oms 1715-86, des del 1748

Republicà democràtic, exercí l’advocacia Fou diputat, governador de Virgínia 1825-27 i senador demòcrata Passà al partit whig conservador i esdevingué vicepresident, i succeí el president William Harrison el 1841 S’oposà a la creació d’un banc nacional i a l’augment del proteccionisme, la qual cosa l’enfrontà amb el seu partit i desféu el seu govern Estengué el territori federal fins al Pacífic 1842 i signà l’annexió de Texas 1845 Tornà al partitdemòcrata, i presidí la convenció de Washington 1861, que volia evitar la guerra civil però, fallida aquesta, votà a favor de la…

Fill d’un propietari rural, estudià advocacia 1767 i redactà la Declaració d’Independència 4 de juliol de 1776 Aviat fou el cap indiscutible del partit republicà Per diferències sorgides amb els federalistes partidaris del centralisme, el 1793 dimití el càrrec de secretari d’estat per als afers estrangers ho era des del 1790 Vicepresident 1796, el 1801 succeí Adams com a president Fundà la Universitat de Virgínia i l’escola militar de West Point A més de polític, Jefferson fou un dels arquitectes més actius del seu temps, introductor de l’estil Jove República, que, en…

Durant la crisi esclavista, defensà una posició de respecte per a l’autonomia de cada estat, però el 1860, en ésser elegit el seu adversari Abraham Lincoln, i essent encara president Buchanan, se separaren de la Unió set estats del sud

Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis al-qāḍī que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs Hom els troba ja al fur de Lleó 1020 D’antuvi tingueren un caràcter judicial n’hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble El fur de Toledo 1085, per exemple, n’establia tres un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes Fuero Viejo, Partidas, Novísima Recopilación , etc…

Anteriorment havia exercit altres càrrecs polítics a Pinerolo, plaça francesa del Piemont, i a Rouen Normandia Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon 1710 Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics El seu fill Antoine-Marie de Ponte d’Albaret Pinerolo 1691 — Perpinyà 1750 fou cavaller del rei de França i exercí igualment el càrrec de primer president, per…

La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques Integraren el primer consell, elegit el 6 d’abril de 1914, Enric Prat de la Riba com a president, i Lluís Argemí, Francesc Bartrina, Josep Maria Espanya, Anselm Guasch, Martí Inglès, Josep Mestres, Alfred Pereña i Agustí Riera com a…

Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso Aniello El 1665…

Els gaullistes Union pour la Nouvelle République dominaren l’assemblea, i el règim evolucionà cap a un sistema de poder personal en mans de De Gaulle, que hagué de donar la independència a Algèria, establí noves relacions francoalemanyes i practicà una política exterior de prestigi i independència nacional Els esdeveniments revolucionaris dels fets de Maig del 1968 provocaren una greu crisi política, però De Gaulle reeixí a controlar la situació Havent dimitit, però, poc després, el substituí Pompidou 1969 A la seva mort, el conservador VGiscard d’Estaing fou elegit president…