Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
vicecanceller
Història
Oficial reial que presidia el Consell d'Aragó, creat l’any 1494.
El primer que exercí el càrrec fou Alfons de la Cavalleria, vicecanceller d’Aragó des del 1479 i de Catalunya i de València des del 1484 El 1523 el càrrec es desglossà de nou en tres, un per a cada estat, però fou reunificat de nou des del 1529 amb el nomenament de Joan Sunyer En absència d’ell presidia el Consell el tresorer A partir del 1622 la presidència passà, durant alguns períodes 1622-46, 1677-90, 1692-1707, en govern, però no en propietat, a lletrats, i després a nobles, anomenats presidents El vicecanceller havia d’ésser originari de la corona catalanoaragonesa
intendent
Història
A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència
.
Als Països Catalans començaren a actuar durant la guerra de Successió, motiu pel qual els primers foren militars Llur funció era l’administració de tots els afers econòmics de l’exèrcit, però posteriorment els foren donades atribucions de tipus fiscal, de foment econòmic policia , en el lèxic de l’època i de justícia L’intendent era el nexe entre l’exèrcit aquarterat a la província i els imposts que hom recollia per a pagar-lo i per a d’altres necessitats de la monarquia cadastre, equivalent, talla També era el successor dels antics batlles generals, i administrava el patrimoni…
staršina
Història
Membre de l’administració local russa.
D’acord amb les reformes establertes pel tsar Alexandre II a mitjan s XIX, presidia la municipalitat cantonal, elegida per l’assemblea del volost ' o conjunt de comunes rurals
Jaume Cruells i Sallarès

Jaume Cruells i Sallares
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Milità en el Centre Nacionalista Republicà Elegit diputat provincial 1905, fou vicepresident de la diputació provincial de Barcelona 1907, que presidia Prat de la Riba, amb el qual collaborà activament El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell
president de la Mancomunitat
Història
Cap de la Mancomunitat de Catalunya
.
El càrrec era exercit per un diputat elegit per l’assemblea de la Mancomunitat i es renovava cada quatre anys Convocava i presidia el consell permanent i l’assemblea de la Mancomunitat i representava aquesta en tots els actes i els contractes
prità
Història
A l’antiga Atenes, cadascun dels cinquanta ciutadans que detenien el càrrec de consellers de la bulé durant una desena part de l’any.
Obligats, en part, a residir permanentment al pritaneu, eren presidits per un d’ells, elegit diàriament, que detenia les funcions de cap de l’estat, presidia el consell i l’assemblea i era dipositari del segell de l’estat i de les claus del temple on es guardava el tresor Per a l’acompliment de llurs missions, els pritans disposaven de cossos especials de guàrdies
cap i casal
Història
Títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i València
Barcelona era considerada des de l’edat mitjana com la ciutat més important del Principat de Catalunya, pel predomini del comtat del seu nom per tal com presidia el braç reial de les corts, pel prestigi popular de les seves institucions, pels privilegis, que li havien donat una certa jurisdicció general segle XIII, i pel nombre de poblacions que, als segles XIV i XV, esdevingueren “carrers” de Barcelona El 1610 arribà a ésser anomenada metròpolis i mare del regne València rebé el títol de cap i casal per ser considerada com la més important del País Valencià
Josep Recasens i Mercadé
Història
Política
Polític.
El 1905 ingressà al PSOE Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE 1911-17 i aconseguí que en el IV Congrés Tarragona, 1916 hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català Collaborà en la fundació, el 1923, de Justicia Social i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins el 1931 Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió de la USC amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33 Escriví Què és el socialisme 1931, on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al…
braç eclesiàstic
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de l’estament eclesiàstic.
El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços, responia a la proposició del monarca El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori A les corts del Principat n'eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals…