Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pretorià
Història
Individu que formava part del cos de guàrdia del comandant de l’exèrcit romà i, posteriorment, de la guàrdia personal dels emperadors romans (guàrdia pretoriana).
En època moderna, han estat anomenats pretorians els soldats que constituïen un cos de guàrdia especial de persones particulars per exemple, els pretorians de Mussolini
Louis Botha
Història
Militar
Política
General i polític sud-africà.
Al capdavant dels bòers combaté victoriosament els anglesos recomanà, però, la ràpida collaboració amb ells Primer ministre del Transvaal 1907-10 i, després, de la Unió Sud-africana 1910-19, el 1915 hi annexionà les possessions alemanyes del sud-oest africà
Jan Christiaan Smuts
Història
Polític sud-africà.
Estudià a Cambridge i, de retorn a Ciutat del Cap 1895, exercí com a advocat Contrari a les ambicions britàniques, participà en la guerra dels bòers Signant de la pau de Vereeniging, que posà fi al conflicte, el 1905 fundà l’organització política Het Volk El Poble Assolí de la Gran Bretanya 1907 un govern propi per al Transvaal, del qual formà part Promogué la creació de la Unió Sud-africana República de Sud-àfrica Braç dret del primer ministre Botha, durant la Primera Guerra Mundial ocupà l’Àfrica del Sud-Oest 1916, que pertanyia a Alemanya Fou un dels signants del tractat de Versalles…
Andries Wilhelmus Jacobus Pretorius
Història
Política
Pioner, polític i militar bòer.
Després d’endinsar-se a Zululàndia, el 1838 anihilà els zulús en la batalla que tingué lloc a Blood River i fundà la república del Natal Annexat aquest estat per la Gran Bretanya, fracassà 1848 en el seu intent d’independitzar Orange, però aconseguí de fer-ho amb el Transvaal 1852, la capital del qual, Pretòria, fou creada en memòria d’ell El seu fill Martinus Wessel Pretorius Graff Reinet 1819 — Potchefstroom 1901 fou president de la república del Transvaal 1857-59 i 1864-71 i de l’estat lliure d’Orange 1860-63 i dirigí, amb SJP Kruger, el moviment bòer
guerra dels bòers
Història
Militar
Lluita armada entre el Regne Unit i les dues repúbliques bòers d’Orange i Transvaal (1899-1902), que acabà amb la incorporació d’ambdues repúbliques com a colònies britàniques.
L’expansionisme britànic a l’Àfrica del Sud, la no-acceptació per part dels bòers dels nous immigrats anglesos uitlanders , cada cop més nombrosos, i la política divergent d’uns o altres envers els nadius originaren el conflicte Iniciada la guerra, els bòers assetjaren Ladysmith, Kimberley i Mafikeng i obtingueren diverses victòries, sota la direcció d’hàbils generals, com Louis Botha i Christian de Wet, i gràcies a la millor adaptació de llurs tropes a les condicions de la guerra, però els britànics, comandats per Frederick Sleigh Roberts, derrotaren definitivament els bòers a Paardeberg…
Gai Juli Cèsar Germànic Calígula
Història
Emperador romà (37-41).
Era fill de Germànic i d’ Agripina la Gran Educat enmig dels soldats, fou aleshores que hom li donà el sobrenom de Calígula de càliga Succeí Tiberi, i fou emperador des de l’any 37 amb l’ajut de Sertori Macró Governà amb saviesa durant uns quants mesos abolí la Lex Maiestatis , tornà el poder electiu als comicis i mantingué un perfecte acord amb el senat Poc després, però, afectat per una rara malaltia que degenerà en follia hom li ha atribuït el nomenament del seu cavall com a cònsol, fou un dèspota i pretengué de proclamar-se déu Els seus crims foren cèlebres, i tot el seu regnat fou…