Resultats de la cerca

Germà d’Acard Fou rector de Valls i canonge de Girona almenys des del 1399 Durant l’interregne es decantà per la candidatura de Jaume d’Urgell Nomenat bisbe de Girona 1415-19, decidí la construcció de la volta única de la catedral, després d’escoltar el parer de dotze tècnics i de decidir-se contra el parer de la majoria encarregà l’obra a Guillem Bofill El 1418 anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim Promogut arquebisbe de Tarragona 1419-31, desplegà una gran activitat, tant en l’aspecte religiós com en el polític inaugurà l’altar major de la catedral i convocà un concili provincial…

Fill de Johann Velten Graach 1807 — 1883, pintor alemany, s’establí el 1881 a Barcelona, on es casà 1882 i, associat amb Guillem Puig, fundà l’establiment Velten, Puig i Companyia Amb viatges freqüents a Alemanya, introduí articles desconeguts als Països Catalans aparells esportius i musicals i, sobretot, el gramòfon 1900 d’Emil Berliner, de la marca His Master's Voice, que representava un gran progrés respecte als fonògrafs i que causà sensació També introduí els primers pianos de 88 notes, pianoles, etc, en fundar un nou establiment, al carrer de Santa Anna de Barcelona Intervingué en la…

Presidí la Joventut Valencianista, on ingressà el 1918 i de la qual el 1921 n’esdevingué president Aquest mateix any fou nomenat secretari de la secció valenciana de l’entitat  Nostra Parla , en la revista de la qual collaborà, com també en altres periòdics valencianistes El Crit de la Muntanya , Pàtria Nova i La Correspondencia de Valencia A través de la seva amistat amb l’empresari Ignasi Vilallonga, es vinculà amb el valencianisme polític de la Unió Valencianista i, en escindir-se aquesta el 1923, s’afegí al sector liberal i nacionalista i protagonitzà la refundació del setmanari Pàtria…

Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’algunes…

Successor del rei Edwy, fou el promotor d’una important reforma monàstica Dividí el país en comtats i fou un bon legislador Mantingué bones relacions amb Escòcia i garantí l’autonomia als danesos Fou succeït per Eduard II

Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i collaborà en diverses publicacions republicanes Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal

Fou regidor i batlle constitucional de Reus, comandant de la Milícia Nacional, diputat i senador del regne Fou el promotor de la companyia de diligències reusenca, que fou la primera que es fundà a l’Estat espanyol Impulsà la Companyia de Gas Reusenc i fou el primer president del Círcol 1852

Purità, dirigí l’oposició parlamentària a la política de Carles I Enemic del catolicisme i de l’autoritarisme reial, fou el principal promotor de la petició de drets del 1628 i de la condemna de Strafford 1641 Hom intentà de detenir-lo 1642, sense èxit Acabà fent-se impopular pel seu autoritarisme

Conegut orador del lerrouxisme a Barcelona, organitzà les damas rojas del partit radical En el procés pels fets de la Setmana Tràgica 1909 intentà de culpar Francesc Ferrer i Guàrdia com a principal promotor Desterrat a Mallorca, a Manacor, hi creà el partit radical i fundà i dirigí el setmanari “Justícia” 1909-12

Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el 1931 tornà a…