Resultats de la cerca

En foren els dirigents principals Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras L’òrgan de premsa fou “La Rebeldía” 1906-10, editat per Rafael Ulled Tingueren un paper destacat els primers dies de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, quan impulsaren la crema de convents i d’edificis religiosos després d’haver intentat de fer derivar cap a l’anticlericalisme el descontentament per la guerra del Marroc A partir del 1910 procuraren, sense gaire èxit, de mantenir una relació conspiradora amb grups de militars

Publicà un butlletí 1924 i desenvolupà episòdicament activitats de propaganda, fins que, el 1935, els seus pocs membres s’adheriren al falangisme

Ànima de la lluita dels búlgars contra els turcs, prengué part en la revolta búlgara 1867 i es lliurà a una gran campanya de propaganda i d’encoratjament dels militants Traït, fou penjat pels turcs

Als Països Catalans, aquest terme és en desús des del segle XVI en les seves accepcions històriques fou reintroduït a partir del francès pels obrers de la Primera Internacional en llurs actes de propaganda, per a designar el propietari de fàbriques o posseïdor de capital

Republicà, ocupà càrrecs oficials subalterns a València i a Alacant durant la revolució del 1868 i fou, posteriorment, regidor de València molts anys Escriví diverses obres teatrals i de propaganda política Pasado, presente y porvenir, 1886, i Una visita a la Escuela de Artesanos , 1882

El 1704 formà part de l’expedició anglocatalana que conquerí Gibraltar El 1705 era al Principat, fent propaganda de la causa austriacista amb una gran audàcia Tornà a Gibraltar i formà part de l’expedició que desembarcà al País Valencià Morí en la defensa de Barcelona, el darrer dia

Fou popularitzada per WChurchill iron curtain a partir del 1946 En el curs de la guerra freda la propaganda anticomunista la utilitzà amb profusió en titllar de secreta i totalitària la política del bloc socialista Hom ha creat l’expressió teló de bambú , amb idèntiques connotacions, aplicada a les fronteres dels països comunistes asiàtics

Fill del regidor de Barcelona 1824-28 Benet de Sagarra i Mercante Durant la primera guerra Carlina fou secretari de la Junta de Berga, on dirigí El Joven Observador i El Restaurador Catalán Publicà l’opuscle Cartas del hermitaño del Canigó 1837 i altres obres també de propaganda carlina Fou regidor de Barcelona 1829-30

Després d’uns quants anys de serveis a l’Església catòlica, com a nunci a Alemanya i bisbe de Modrus i de Capodístria, s’oposà al papat i manifestà fortes simpaties envers la reforma luterana Acusat d’heretge, s’exilià un quant temps a Suïssa És autor de molts opuscles de propaganda i de polèmica

Afirmà el dret d’associació, reunió, manifestació i propaganda, a més a més de diverses millores socials sou mínim, assegurança obligatòria, foment del cooperativisme, nacionalització de les vies de comunicació, municipalització dels serveis públics, etc Donà suport a la candidatura de Macià en les eleccions legislatives del 1919 i obrí la via per a la formació d’Estat Català