Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
regeneracionisme
Història
Corrent ideològic que es desenvolupà a l’Estat espanyol al final del segle XIX i principi del XX, precipitat de forma immediata pel desastre colonial del 1898 però amb un rerefons d’insatisfacció del sistema sociopolític i econòmic de la Restauració.
Propugnava la supremacia tècnica i administrativa sobre la política i la necessitat d’un dictador fidelitat al principi d’autoritat En realitat, hom hi propugnava, com tantes vegades, la revolució des de dalt Les principals figures foren J Costa, el general Polavieja, Fernando Garrido, Lucas Mallada, Julio Senador i Macías Picaviesa
Bloque Nacional
Història
Agrupació política fundada per José Calvo Sotelo el 1934.
No s’estructurà com a partit polític Agrupà personalitats de Renovación Española, Acción Española i tradicionalistes Propugnava una monarquia forta no parlamentària, un estat corporatiu i un exèrcit amb funcions policíaques La CEDA i Falange Española no s’hi integraren
Manifiesto de la Federación de Realistas Puros
Història
Proclama publicada pel novembre del 1826 pels voluntaris reialistes espanyols, partidaris de l’absolutisme i descontents per l’actitud lleugerament més moderada de Ferran VII.
El document propugnava un pronunciament militar per tal de donar el poder al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre de Borbó És considerat el primer acte públic del carlisme Contribuí poderosament a vigoritzar els alçaments absolutistes catalans guerra dels Malcontents
josefinisme
Història
Principis que informaren les reformes eclesiàstiques de l’emperador Josep II
.
Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual
Martín Díez de Aux
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Fou batlle general 1431-34 i justícia 1434-39 d’Aragó Autor d’un volum d' Observaciones , que fou unit als texts legals dels furs aragonesos, en el qual propugnava la inviolabilitat del càrrec de justícia tot i això, fou requerit per la reina Maria a renunciar el càrrec, acusat de malversacions S'hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí
Joan Barral i Pastor
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València 1914 Fou també president del consell d’administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers
Moḥammad Taqī Bahār
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític persa, conegut també com a Malik al-sho‘arā (‘Rei dels poetes’).
Participà activament en el moviment revolucionari com a escriptor fou molt celebrada una cassida seva contra el colonialisme anglès i com a polític Fundador de la revista “Naw Bahār” 1909, formà part des del 1917 de la societat literària Danishkadeh, que propugnava el retorn formal als clàssics Fou professor a la universistat de Teheran i ministre d’educació nacional 1946 És autor d’un divan d’estil molt tradicional, malgrat que no rebutjà la parla i els dialectalismes moderns, i de diversos estudis sobre lingüística i política
octubrista
Història
Membre d’un partit conservador rus, anomenat també Unió del 17 d’Octubre, el programa del qual era d’un constitucionalisme moderat.
Proclamava la seva adhesió al manifest imperial del tsar Nicolau II del 17 d’octubre de 1905 Fundat pel novembre del 1905, fou dirigit per l’industrial moscovita Aleksandr Gučkov i li feien costat gent de professions liberals, homes d’afers i buròcrates Propugnava un poder legislatiu amb poder real, però insistien que el tsar havia d’ésser l’únic responsable del poder executiu Els octubristes s’oposaren cada vegada més al govern i acabaren per unir-se als kadety constitucionals demòcrates en el bloc progressista del 1915, en el qual propugnaren una direcció més progressista al…
irredemptisme
Història
Moviment polític de caràcter nacionalista sorgit a Itàlia el 1866.
Propugnava l’emancipació dels territoris italians que després de la unificació eren encara sota la dominació d’altres potències Alto Àdige, Trentino, Venècia Júlia, Dalmàcia, Fiume, Niça, Còrsega i Malta L’irredemptisme tingué com a primera organització l' Associazione in pro dell’Italia irredenta , fundada per MRImbriani el 1877, i més tard el grup Dante Alighieri , els quals aglutinaren els elements de l’oposició, que acusaren el govern d’haver traït els ideals del Risorgimento , quan foren establertes relacions diplomàtiques amb Àustria i Alemanya En començar el s XX les seves…
Juan Vázquez de Mella y Fanjul

Juan Vazquez de Mella y Fanjul
© Fototeca.cat
Història
Polític asturià, una de les figures principals del tradicionalisme.
Diputat des del 1893 i orador grandiloqüent, fou un dels portaveus del seu credo a les corts Durant la Primera Guerra Mundial es declarà germanòfil, la qual cosa provocà el trencament amb Jaume de Borbó, que era partidari dels aliats Fundà el partit tradicionalista i El Pensamiento Español 1919 Per a ell, els tres puntals del tradicionalisme són la unitat catòlica, la monarquia cristiana i la llibertat municipal Propugnava una representació corporativista i, en política internacional, era partidari de la federació amb Portugal i de l’acostament a l’Amèrica Llatina Els seus…