Resultats de la cerca

Collaborà en la reacció prussiana del 1815 El liberalisme dels seus membres mogué Frederic Guillem III a dissoldre-la 1815

La rivalitat entre ambdós estats fou agreujada per les aspiracions d’un Hohenzollern a la corona espanyola malgrat que aquest renuncià davant les pressions de Napoleó III, la temerària diplomàcia francesa, volent obtenir de Prússia una concessió pública, féu inevitable la ruptura ruptura desitjada, d’altra banda, per Bismarck, puix que la guerra situà Prússia definitivament al capdavant dels estats alemanys El 19 de juliol de 1870 França declarà la guerra Després d’alguns avanços francesos sense importància, es produí l’ofensiva prussiana, comandada per Moltke, el qual, després…

Àustria s’hi avingué a pagar una indemnització de guerra i a permetre la formació d’una Confederació d’Alemanya del Nord i la incorporació dels ducats de Slesvig i Holstein a Prússia Significà un pas decisiu envers la unitat alemanya i l’hegemonia prussiana

Viatjà pel continent africà, especialment per la conca alta del Nil, per encàrrec de l’Acadèmia Prussiana de Ciències 1869-71 Escriví Beitrag zur Flora Äthiopiens ‘Contribució a la flora d’Etiòpia’, 1867, Im Herzen von Afrika ‘En el cor d’Àfrica’, 1874 i Afrikanisches Skizzenbuch ‘Esbós africà’, 1925

Creada al congrés de Viena 1815 i presidida per Àustria, funcionava com una assemblea federal, però disposà dels recursos financers i militars necessaris Les rivalitats entre Àustria i Prússia, després de la victòria prussiana a Sadová 1866, portaren a la dissolució de la Confederació i de la dieta

Deixeble de Kant, fou professor d’història a l’acadèmia militar de Berlín 1792 i educà el futur Guillem IV 1806 D’antuvi fou liberal, sobretot després del període que seguí la guerra d’alliberació prussiana 1813-15, però aviat adoptà posicions conservadores Seguidor de la política austríaca, l’esperit de la Santa Aliança inspirà la seva acció governamental com a ministre d’afers exteriors 1832

Després d’unes negociacions preliminars a Breda, hom arribà a la firma del tractat de pau les clàusules principals del qual foren restitució mútua de les conquestes colonials efectuades durant la guerra confirmació de la Pragmàtica Sanció i reconeixement de la sobirania prussiana sobre Silèsia En línies generals, el tractat d’Aquisgrà mantingué el statu quo anterior al 1740, i deixà ajornada la solució de les rivalitats marítimes i continentals

Organitzador de la confederació de Bar , es distingí en la defensa de Berdičev 1768 i Częstochowa 1770-71 contra els russos Acusat falsament d’intentar raptar i assassinar Estanislau II, després de la invasió austríaca i prussiana 1772 s’exilià a París, i després 1776 als EUA, on combaté al costat de Washington en la guerra de la independència Morí a la batalla de Savannah i és considerat als EUA heroi nacional

Membre de l’Assemblea prussiana i ministre del culte i de la instrucció 1848, partidari de la unificació alemanya Abandonà la vida pública i es dedicà a l’estudi de temes socials fou el primer representant alemany del socialisme teòric Introduí la consideració que si els salaris no augmenten proporcionalment a la producció, es poden originar crisis generals del sistema a causa d’una superproducció, perquè es produeix més que no es pot consumir Publicà Soziale Briefe an von Kirchmann ‘Cartes socials a von Kirchmann’, 1850

Després dels moviments revolucionaris del 1848, un grup de liberals formà una comissió Vorparlament per a organitzar les eleccions, que es feren per sufragi universal L’assemblea, presidida per Heinrich von Gagern, es dividí en dues tendències els partidaris de la petita Alemanya, estat imperial sota direcció prussiana i amb exclusió d’Àustria, i els partidaris de la gran Alemanya, amb inclusió d’Àustria La constitució votada pel març del 1849 establí l’imperi hereditari de la petita Alemanya i oferí la corona a Frederic Guillem IV de Prússia Aquest refusà, i els representants d’…