Resultats de la cerca

Inicià la seva publicació l’any 1913 i continuà fins el final de la Guerra Civil Espanyola El seus continguts surten dels postulats ideològics de la burgesia republicana d’esquerres

A més de dedicar un espai a informació de les activitats acadèmiques memòries, propostes d’estudi, excavacions, adquisicions, etc, publicà, amb profusió de gravats, nombrosos i notables treballs monogràfics, de consulta ineludible De fet, acollí i sistematitzà els estudis relatius als Països Catalans, des de la prehistòria branca que prengué molta volada en tenir l’Institut un servei propi d’excavacions fins a l’època moderna D’entre els treballs sobresurten els dedicats a Empúries, la ceràmica ibèrica, la Grècia catalana, les fonts del dret català, l’art romànic, la poesia medieval, l’escola…

El 1958, Jesús Ernest Martínez i Ferrando inicià la publicació dels índexs volum 42, i el 1971, Frederic Udina reprengué la sèrie amb l’edició del volum 43, dedicat als privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona, en doble edició en català i en castellà És un conjunt fonamental per a la història dels Països Catalans, especialment pel que fa referència als processos com els de Bernat de Cabrera, de Jaume III de Mallorca, del comte d’Urgell, cartes de poblament, repartiments i censos cens de Pere III de Catalunya-Aragó, la unió de Catalunya i Aragó, el regnat de Pere III,…

Aquesta publicació fou molt mal rebuda per part dels reis i les potestats civils, sobretot en l’etapa del despotisme illustrat Josep II d’Àustria la feu suprimir dels rituals El 1552 l’audiència de Catalunya feu una reclamació, pel fet d’entendre que hi havien estat introduïdes clàusules contràries a la jurisdicció reial, i Felip II de Castella prohibí l’admissió de la butlla el 1572 Carles II el 1694 la declarà novament no admesa Igualment feu Felip V el 1745 Carles III, el 1788, en prohibí de nou la publicació Malgrat tot això, la butlla continuava essent inserida…

Fundà i dirigí la publicació mensual Catalònia 1923, i fundà el primer Esbart Dansaire Català a l’Argentina Fou director de teatre

Milità a la Unió Socialista de Catalunya El 1939 s’exilià a França, on participà en la resistència i fou un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya Dirigí la publicació “Endavant”

En alguns consells municipals anteriors als decrets de Nova Planta, com el de Tortosa, era anomenada capítol El consell és ordinari quan hom el celebra segons una determinada periodicitat i hi tracta un ordre del dia prèviament establert, i és extraordinari quan el celebra per raons d’urgència o d’interès especial i el circumscriu als assumptes que l’han motivat Sovint els consells ordinaris reben una denominació relacionada amb el dia o època que tenen lloc o bé amb el motiu principal de la sessió, com són, a Andorra, als consells de comú, el Consell dels Innocents presa de possessió dels…

De formació autodidàctica, treballà en una impremta i fou fundador del grup catalanista republicà Foment de Reus, de l’òrgan del qual fou redactor S'exilià el 1939 i començà la publicació d’unes memòries a Xaloc

Editada per l’Instituto de Historia de España, impulsà de manera decisiva els estudis, especialment d’història política i institucional, dels regnes d’Astúries, de Castella i de Lleó a l’edat mitjana La seva publicació cessà el 1981

Polític del grup conegut com els afrancesats, que collaboraren amb el rei Josep I d’Espanya 1808-14 Fou el primer a impulsar la publicació en català del Diario de Barcelona i d’introduir la llengua a l’administració pública