Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
concòrdia de Segòvia
Història
Sentència arbitral dictada a Segòvia el 15 de gener de 1475 que fixava les responsabilitats respectives d’Isabel I i de Ferran I, marit seu, quant a la corona de Castella.
Isabel fou proclamada reina de Castella per un sector de la noblesa a la mort del seu germà Enric IV, al desembre anterior, i Ferran era ja aleshores rei de Sicília Fou redactada pel cardenal Pedro González de Mendoza i per l’arquebisbe de Toledo Alfonso Carrillo La reina es reservava l’absoluta competència quant a la distribució de favors, càrrecs i rendes respecte a la intitulació de documents i a l’administració de la justícia, Ferran aconseguí d’ésser anomenat en primer lloc i tenir tribunal propi si se separava de la seva muller Quant als títols i les armes a utilitzar per la cancelleria…
Iṣḥaq ben Ḥayyim ben Abraham
Història
Literatura
Judaisme
Autor hebreu que, exiliat el 1492, residí un quant temps a Nàpols.
El 1501 era a Constantinoble, on l’any següent compongué una paròdia de contracte de matrimoni A la Bodleian Library d’Oxford es conserva, autògraf, un manuscrit d’autobiografia i poesies
batalla de Malta
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en aigües de l’illa de Malta, el 3 de maig de 1283, entre la flota catalana, comandada per Roger de Lloria, i l’estol al servei de Carles I de Nàpols, que acabava d’arribar amb la intenció d’assegurar el domini angeví a l’illa.
La victòria catalana fou completa, i representà la submissió de Malta llevat del castell, que resistí un quant temps i de l’illa veïna de Gozzo a la corona catalanoaragonesa
fort dels Banys
Història
Petit fort quadrat, d’uns 70 o 80 m de costat, construït el 1670 per l’enginyer militar francès Saint-Hilaire i millorat per Vauban (1683) a l’indret d’una antiga torre de defensa medieval que havia estat construïda per Nunó Sanç i que és citada el 1389 com a torre del Puig dels Banys
.
Fou derruïda el 1688 És damunt els Banys d’Arles, a la dreta del riu de Montdony Aquest poble fou anomenat durant un quant temps, per aquest motiu, el Fort dels Banys
Lotari II d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (947-950).
Fill del rei Hug, comte de Provença, regnà amb el seu pare des del 931 fou destronat un quant temps, però, per Berenguer II, marquès d’Ivrea, el qual, més tard, l’emmetzinà
Vologès V de Pàrtia
Història
Rei arsàcida de Pàrtia (~209-220).
Fill i successor de Vologès IV, aviat el seu germà Artàban V, cap dels nacionalistes parts, es rebellà contra ell i ocupà gairebé tot el regne, excepte la regió de Babilònia, on es mantingué un quant temps
Berenguer de Montcada
Història
Senyor del castell de Montcada ( Berenguer I de Montcada
) i d’un terç —amb els seus germans— dels de Vacarisses i Muntanyola.
Fill de Ramon I de Montcada Compartí un quant temps la senescalia del comte de Barcelona amb Guillem Ramon de Montcada D’Ermessenda tingué només una filla, Beatriu, que es maridà amb Guillem Ramon I de Montcada, el Gran Senescal
Enric de Portugal
Història
Infant de Portugal, primer duc de Viseu (1415).
Fill de Joan I i de Felipa de Lancaster, fundà a Sagres una escola nàutica i afavorí diverses expedicions marítimes a les costes d’Àfrica Madeira 1418, Açores 1432-57, cap Bojador 1434, Río de Oro 1436, Senegal 1445 Els descobriments, paralitzats un quant temps en morir ell, prosseguiren més tard
Elionor d’Àustria
Història
Reina de Portugal i, després, de França, filla de Felip d’Àustria i de JoanaI de Castella i de Catalunya-Aragó i germana de Carles V.
Fou casada primerament amb Manuel I de Portugal 1518 i, ja vídua, i arran de la pau de Cambrai, amb Francesc I de França 1530 Fins a la mort d’aquest visqué retirada a la cort francesa Després del 1547 residí un quant temps als Països Baixos, i finalment passà a Castella
Catalina Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera
Història
Segona muller (1606) d’Enric d’ Enric d’Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
, duc de Sogorb i de Cardona.
Durant els mesos que precediren la invasió del Principat per les tropes de Felip IV de Castella 1640 féu de mitjancera entre aquest i els catalans, sense èxit, aprofitant la seva posició com a vídua del lloctinent, i es retirà un quant temps al convent de carmelitanes descalces de Barcelona És soterrada a Poblet