Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Tallaferro
Història
Nom amb què eren coneguts dos bandolers, germans, vinculats a la facció dels nyerros, que actuaven per les rodalies de Vilafranca del Penedès els anys 1614-16.
Morts en una batuda 1616, llur banda actuà encara uns quants anys
la Crema de Convents
Història
Nom amb el qual és coneguda la bullanga ocorreguda en algunes poblacions catalanes pel juliol del 1835, centrada en l’incendi de residències religioses i en l’assassinat de religiosos.
S'inicià a Reus el 22 de juliol de 1835, com a represàlia per l’assassinat d’uns presoners liberals comès per una partida carlina, capitanejada per un religiós foren incendiats dos convents i foren assassinats uns quants religiosos Al cap de pocs dies, eren incendiats i saquejats els monestirs de Poblet i de Santes Creus, i el convent de recollectes de Riudoms A Barcelona, el dia de Sant Jaume 25 de juliol, una multitud excitada pel fracàs d’una correguda de bous a la plaça de la Barceloneta, incendià els principals convents barcelonins Santa Caterina, Sant Francesc, Sant Josep,…
Josep de Castellví i d’Alagó
Història
Primer marquès de Vilatorques (1680).
Fill del governador de València i lloctinent interí del Regne 1663-64 Basili de Castellví i de Ponç Fou menino de Carles II Essent governador de la ciutat i del Regne de València féu processar i garrotar el bandoler —exfrare augustinià— Pere Antoni Ribera , dit el Frare , i l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí l’excomunicà juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València i no aixecà la pena fins que Castellví fou multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe Fou lloctinent de Mallorca 1691-98 i membre del Consell d’Aragó Aplegà a València…
Eduard V d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1483), fill d’EduardIV.
Regnà uns quants mesos, i fou víctima de l’ambició del seu oncle Ricard, duc de Gloucester, que el féu empresonar i assassinar a la torre de Londres
tractat de Zúric
Història
Acord signat el 10 de novembre de 1859 entre Àustria i França-Sardenya, que ratificava els acords preliminars de Villafranca di Verona (12 de juliol) i reunificava la Llombardia (cedida per Àustria a Sardenya) i el Piemont, preparant així la unió territorial d’Itàlia.
Àustria i França s’inclinaren per una confederació italiana sota la presidència honorària del papa Uns quants mesos més tard, la Savoia i el comtat de Niça foren annexats a França
pau de Toledo
Història
Tractat signat a Toledo, el 23 de setembre de 1436, entre els representants d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, Joan II de Navarra (el futur Joan II de Catalunya-Aragó) i Joan II de Castella.
El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalanoaragonesa i Castella sorgit de l’anomenada guerra dels Infants d'Aragó que continuà encara uns quants anys a Castella Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma Nàpols
coronat
Història
Dit del qui ha rebut tonsura, o sia, ordes menors.
En l’Antic Règim, per tal com tenien immunitat eclesiàstica, molts coronats, més que per vocació o per seguir la carrera eclesiàstica, ho eren per evitar la justícia civil aquest fou el cas d’uns quants bandolers catalans coneguts i gaudir de les exempcions tributàries
Francesc Desvalers
Història
Navegant i viatger.
El 1342 comandà una expedició de conquesta, amb dues coques baionesques, a les illes Canàries Uns quants anys més tard emprengué un viatge a Tartària, probablement per terra en tornar-ne fou requerit pels reis de Catalunya-Aragó per acudir a la cort a fer-ne relació
Antonio de Urbiztondo y Eguía
Història
Militar
Militar basc.
Fou comandant general de Catalunya en el bàndol carlí 1837 Anà a França uns quants anys, i en tornar-ne es passà a l’exèrcit isabellí Fou governador de les Filipines i capità general 1850-53 i finalment ministre de la guerra 1856 a l’època de Narváez
batalla d’Angora
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al pla de Cibuq Abad, prop d’Angora, al juliol del 1402 entre l’emir mongol Tamerlà i el soldà otomà Baiazet I; aquest darrer fou vençut, fet presoner i morí en la captivitat.
Aquesta derrota deturà durant uns quants anys l’expansió de l’Imperi Otomà Com a exemple del seu ressò, i conseqüent reacció a Occident, poden adduir-se unes cartes de Martí I de Catalunya a l’emperador Manuel II Paleòleg i a Tamerlà, que contenen dures expressions envers Baiazet
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina