Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Guillem II de Bearn
Història
Vescomte montcadí de Bearn, Oloron i Gabardà (1223-29), fill del vescomte Guillem Ramon I de Bearn i de Guillema de Castellvell.
Es casà amb Garsenda de Provença, filla d’Alfons II de Provença i cosina de Jaume I el Conqueridor Fou un dels consellers més íntims d’aquest darrer monarca, el qual acompanyà en el setge de Peníscola i ajudà en la campanya contra Guerau IV de Cabrera, aspirant al comtat d’Urgell, i els seus partidaris els Cardona El seguí també a la conquesta de Mallorca aportà a l’empresa quatre-cents cavallers, i morí a la serra de Portopí, combatent els sarraïns
Teramenes
Història
General atenès.
Deixeble de Sòcrates i orador influent, fou políticament versàtil Collaborà en la rebellió oligàrquica de Pisandre i Antifont 411 i formà part del consell dels Quatre-cents, així com del govern democràtic que deposà el consell Participà en la batalla naval de les Arginuses 406 Després de la desfeta atenesa a Egospòtamos 405, intrigà amb els espartans, negocià la capitulació d’Atenes amb Lisandre i fou un dels caps dels trenta tirans que condemnaren a mort els demòcrates més conspicus L’oposició als excessos dels collegues, però, li valgué l’acusació de traïdor i la…
Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona
Història
Organització constituïda en l’assemblea celebrada al convent dels caputxins de Sarrià el 9 de març de 1966, com a culminació de la lluita dels estudiants de Barcelona contra el SEU falangista i les Asociaciones Profesionales de Estudiantes, amb les quals el govern havia volgut substituir-lo.
Hi assistiren quatre-cents delegats dels estudiants i trenta-tres intellectuals i professors presidits per Jordi Rubió i Balaguer, i s’hi aprovaren els documents constitutius, entre ells el Manifest per una Universitat Democràtica En ésser encerclats per la policia, els assistents romangueren tres dies al convent, enmig d’una àmplia solidaritat ciutadana El SDEUB visqué dos anys sota una forta repressió governativa, judicial i acadèmica, protagonitzada aquesta pel rector F García Valdecasas Malgrat la coordinació assolida amb els moviments d’estudiants d…
Ermengol X d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1267-1314) i vescomte d’Àger.
Fill del comte Àlvar d’Urgell i de Cecília de Foix , tenia només uns set anys quan heretà el comtat, a la mort prematura del pare Participà en les lluites nobiliàries que commogueren els darrers anys del regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó i els primers del seu successor Pere II Fet presoner per aquest, amb els altres barons rebels, a Balaguer el 1280 i alliberat un any després, es convertí en un dels seus més fidels aliats l’acompanyà en l’expedició a Sicília 1282 i lluità al seu costat durant la invasió francesa del 1285 Més tard prestà el seu ajut a Alfons II en la conquesta de Menorca…
Pere Joan Sala
Història
Capitost remença de tendència extremista.
Secundà Verntallat durant la guerra contra Joan II a favor de la causa reialista fou present en la defensa de la Força de Girona 1462 Acabada aquesta, des del 1481, es distancià de Verntallat i es decantà cap a una política de violència davant la ineficàcia de la política de compromís de Ferran II Inicià el 1484 la segona guerra remença amb la derrota de la host reial a Mieres 22 de setembre, on havia anat per executar els béns dels remences morosos Gràcies a la victòria i a persuasius arguments demagògics, Sala aconseguí de propagar la insurrecció a la Garrotxa, les Guilleries, el Montseny,…
bulé
Història
A l’antiga Grècia, consell polític de caràcter deliberatiu.
Especialment important per al posterior desenvolupament democràtic fou la bulé creada per Soló a Atenes al segle VI aC Originàriament era composta per quatre-cents membres, cent per cada tribu tradicional, els quals pertanyien a les tres classes primeres segons el sistema censatari solonià En aquesta nova constitució, la bulé substituïa les funcions del vell areòpag En 508-507 aC, Clístenes establí noves reformes constitucionals que portaren una nova bulé ampliada a cinc-cents membres buleutes o consellers aquests procedien, segons les noves divisions…
Maternitat d’Elna

Maternitat d’Elna
© JoMV
Història
Institució creada el novembre de 1939 a Elna (Rosselló) per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz amb la finalitat d'acollir les dones embarassades refugiades de la Guerra Civil Espanyola.
És coneguda també per Maternitat Suïssa d’Elna Eidenbenz, que treballava com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, impulsà la iniciativa quan l’èxode republicà desbordà les previsions del Govern francès Aquest havia autoritzat el pas per la frontera francesa de prop de 400000 refugiats, els quals foren majoritàriament confinats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià del Rosselló i el Barcarès La Maternitat tramitava amb les autoritats franceses els permisos perquè les gestants internades fossin ateses al seu edifici durant els…