Resultats de la cerca

Aquesta política era propugnada pel rei de França per tal de mantenir lligats els seus descendents Iniciada de fet per Lluís XIV, durant la guerra de Successió d’Espanya, tingué un llarg moment d’estroncament després del 1715 El primer pacte de Família 7 de novembre de 1733, signat entre Lluís XV i el seu oncle Felip V d’Espanya, en ocasió de la guerra de successió de Polònia, tingué com a resultat més vistent el reconeixement 1738 dels trons de Nàpols i Sicília per a Carles VII, fill de Felip V i d’Isabel de Parma El segon pacte 28 d’octubre de 1743, signat entre Carles VII, Felip V i Lluís…

El terme reaparegué el 1904 amb l’acostament francobritànic entorn de les qüestions colonials, i desembocà en la Triple Entesa

Entenia en qüestions de tutoria, escriptures de venda i emfitèutiques Intervenia en les zones de jurisdicció feudal Havia de residir a Sineu

La seva competència s’estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals Fou reformat per Felip II i per Felip IV de Castella, i fou abolit el 1807

Durant el govern de William Pitt negocià amb França un tractat comercial 1786, influït per les idees del liberalisme econòmic d’Adam Smith Participà en diferents missions diplomàtiques als Països Baixos per arreglar qüestions colonials

En la guerra, els estrategs s’alternaven cada dia sota la direcció de l’arcont polemarc Tenien cura, a més, de les qüestions diplomàtiques Llur importància creixent en aquest camp feu que esdevinguessin, des del segle V aC, els magistrats principals

Fou excomunicat pel fet d’haver damnificat l’abadia de Montmajor i els seus béns Tingué qüestions amb Ramon Berenguer III, per causa d’Avinyó, fins que signà amb ell un tractat de condomini 1125 Es casà amb Garsenda d’Albon

Era integrada generalment per representants del país o la regió afectats En ésser suprimit el consell el 29 de juliol de 1707, Felip V de Castella disposà que la Cambra d’Aragó restés adscrita al Consell de Castella

De sinuosa història política, oportunista i hàbil, fou ministre de la governació amb O'Donnell, i les seves maniobres electorals li valgueren el sobrenom del Gran Elector Expert en qüestions administratives, formà part de la comissió redactora de la Constitució del 1869 i també de la del 1876

Era fixada un cop s’havia arribat a un acord sobre totes les qüestions pendents tractades a la cort Per a l’aprovació era necessària la majoria de vots L’exacció i l’administració dels imposts necessaris per a pagar el donatiu anava a càrrec de la diputació o generalitat corresponent