Resultats de la cerca

En morir 1674 el darrer dels Carròs de Centelles, deixà hereus els Borja, ducs de Gandia Però s’inicià una serie de plets amb els comtes de Cervelló durant els quals ambdues parts s’intitularen marquesos de Quirra Finalment fou adjudicat als comtes de Cervelló El comtat de Quirra havia estat concedit el 1363 a Berenguer Carròs i de Ribelles , que havia estat senyor del castell de Quirra des del 1349 per donació del rei Per mort vers el 1401 de la seva filla i segona comtessa Violant, el títol passà al fill d’aquesta i de Berenguer Bertran, que prengué el…

Fill de Berenguer Carròs El rei Pere III li donà el castell de Quirra 1349, que li fou pres més tard i restituït per la seva actuació en la defensa de les terres de Càller i en lluita contra el comte de Donoratico, a la primeria de la rebellió del jutge d’Arborea En la guerra contra Pere I de Castella prengué part en la defensa de Borja i fou premiat amb l’erecció del comtat de Quirra 1363 Nomenat capità general de Sardenya durant la campanya de 1368-69, tingué llargues dissensions amb Asbert Satrilla, governador de Càller, per qüestions de jurisdicció unes…

Fill de Berenguer Carròs Fou capità de la vila d’Esglésies, venuda a la seva mare pel rei 1436 Rebé la investidura del comtat de Quirra el 1449 Virrei de Sardenya 1452-54, fou després camarlenc reial Sempre disposat a servir el rei, tingué una certa enemistat amb el virrei Nicolau Carròs, que fou més tard tutor de la seva filla Violant

Fill de Berenguer Bertran, ciutadà de Barcelona, i de Violant Carròs, comtessa de Quirra Heretà de la seva mare el comtat i els feus de Sardenya Participà en la batalla de Sanluri Fou capità general de Sardenya i lluità contra el vescomte de Narbona, amb qui, finalment, pactà treves 1417 Assistí al setge de Balaguer 1413 i a la coronació de Ferran I a Saragossa Fou virrei de Sardenya 1410-13 i 1415-16, i assistí també al parlament sard del 1421 Empenyorà les joies de l’infant Martí per poder pagar les tropes Els reis el casaren amb Leonor Manrique, de la casa reial de Castella,…

Anà a Sicília amb l’infant Martí el 1392, i a Sardenya com a capità de tropes de reforç 1409, on es destacà en la lluita contra els sards rebels El 1412 fou enviat a Catalunya pel comte de Quirra per informar el Parlament de la situació a Sardenya i demanar ajut Durant l’Interregne fou adversari del comte d’Urgell El 1413 lluità al costat de Ferran I

Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra Fou lloctinent del seu pare com a virrei de Sardenya durant les absències d’aquest, entre el 1473 i el 1477 Defensà Càller contra el setge de Lleonard d’Alagó Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer 1478 La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu pare, fou atribuïda a maleficis

El rei arxiduc Carles III hi annexà la grandesa d’Espanya per a Francesc de Blanes-Centelles i Desbac-Descatllar, però no fou convalidada pels Borbó El títol passà als Moncayo, als Pignatelli d’Aragona i als Llança

Vida i Obra Descendent d’un fill del baró de Púbol, de l’Empordà, era fill d’Esteve de Corbera Sembla que fou alumne del cronista Ambrosio de Morales a la Universitat d’Alcalá de Henares segons una informació extreta de la seva obra  Cataluña ilustrada Estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Es relacionà amb erudits i historiadors barcelonins contemporanis com Rafael Cervera, Jaume Ramon Vila, Jeroni Pujades i Francesc de Montcada, els quals…

Passà als Català, als Ossorio, comtes de Cervelló, i als Falcó

Dos dels seus membres foren papes Alfons de Borja — Calixt III — 1456-58 i Roderic de Borja — Alexandre VI — 1492-1503 Tant l’un com l’altre practicaren generosament el nepotisme Alexandre VI obtingué per als seus fills diversos títols nobiliaris d’Itàlia, de França i de Catalunya-Aragó Les famílies dels papes Calitx III i Alexandre VI de Borja El cognom Borja sovint italianitzat Borgia apareix vinculat a no pocs cardenals de l’època, a moltíssims bisbes la mitra de València, particularment, els pertangué del 1429 al 1511 i a un sant, Francesc de Borja i d’Aragó , general dels jesuïtes El…