Resultats de la cerca

Al capdavant dels bòers combaté victoriosament els anglesos recomanà, però, la ràpida collaboració amb ells Primer ministre del Transvaal 1907-10 i, després, de la Unió Sud-africana 1910-19, el 1915 hi annexionà les possessions alemanyes del sud-oest africà

Del 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i el 1873 i el 1874 en la tercera guerra Carlina El 1895 dirigí, com a comandant general sotsinspector de Cuba, la ràpida fortificació de l’Havana Tornà a la península Ibèrica el 1897 i dirigí a Madrid l’Instituto Geográfico y Estadístico

Secundà la política d’Alfons el Magnànim de penetració catalana als Balcans, després de la caiguda de Constantinoble a les mans dels turcs 1453 restituí al cabdill albanès Simon Zenevissi el seu castell de Castrovilari, davant Corfú, després de recuperar-lo dels turcs El 1455 dugué a terme a Grècia una important i ràpida missió, i el 1456 fou nomenat virrei de l’Epir i de Morea el mateix any s’uní a l’armada papal organitzada en croada contra els turcs

Formà part del consell d’Alfons el Magnànim, del qual fou secretari i el qual serví en les guerres de Nàpols El 1438 fou enviat pel regne de Mallorca a la cort per defensar els privilegis i les franqueses, aleshores en discussió El 1452 fou un dels tres ambaixadors tramesos a Nàpols pel Gran e General Consell per demanar al rei una ràpida expedició de tropes reials per sufocar la revolta dels forans retornà a Mallorca amb una avantguarda de 200 infants

Participà en la Guerra contra Napoleó El 1810 es retirà a Cadis Fou professor a les acadèmies militars de Cadis 1811-14 i d’Alcalá 1814-22 i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841 És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días 1827, d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809

Tingué repercussions arreu de França des del 25 d’agost al 3 d’octubre Actuà la plebs parisenca, fanàticament catòlica, guiada pels homes del duc de Guisa Ordenà la matança Carles IX, d’acord amb Caterina de Mèdici i amb els Guisa, i en fou el pretext un complot protestant Hi moriren més de tres mil hugonots, entre ells l’almirall Gaspard de Coligny Enric de Navarra el futur Enric IV i Condé se salvaren gràcies a una ràpida abjuració Aquest fet comportà la represa de la guerra entre catòlics i hugonots

És el prototip de l’aristòcrata conservador i auster del seu temps Lluità contra els bois gals al nord d’Itàlia 191 aC Desembarcà a Empúries el 195, al cap d’un exèrcit destinat a reduir els pobles indígenes de Catalunya que després de la segona guerra púnica es negaven a sotmetre's als romans, i aconseguí de consolidar el domini de Roma en una campanya ràpida Modernament hom ha atribuït, tanmateix, a l’exèrcit de Cató les destruccions de poblats ibèrics de les comarques catalanes, sovint sense proves

Pujà al poder a conseqüència d’un cop d’estat contra Apries gràcies al suport de la població autòctona, enfrontada a la grega, aliada del seu oponent Essent, però, els grecs un important factor de dinamització en la vida del país, Amasis no volgué prescindir d’ells després de la seva victòria i per tal de resoldre el problema intercomunitari, els confinà a la ciutat de Naucratis, al SW de Sais Amic dels grecs desposà Ladice, una grega de Cirene, ajudà a reconstruir el temple de Delfos, etc, rebé el sobrenom de ‘Filhellènic’ El seu regnat pròsper i, en general, pacífic, no permetia preveure la…

Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn Mardaniš 1152…

Amic de Nasser des de jove, fou un dels primers membres de l’organització dels oficials lliures que el 1952 provocà la caiguda de la monarquia, i formà part del consell de la revolució A partir de llavors féu una ràpida carrera política fou comandant en cap de les forces armades egípcies i de la RAU 1953-62, comissionat especial de Nasser a Síria 1959-61, vicepresident de la RAU i comandant en cap de les forces de la Lliga Àrab 1964-67 El 1966 es traslladà a Moscou i aconseguí la collaboració militar de l’URSS L’any següent, a causa del fracàs egipci davant les forces israelianes…