Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
comanda de la Joncosa
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple situada al castell de Gelida (Baix Penedès).
Els templers reberen l’any 1142 d’Hug, canonge de la seu barcelonina i capellà de l’església de Sant Pere de Gelida, i Bartomeu, prevere de la mateixa església, el mas de Sant Pere Tot i que no es tenen notícies documentades de com s’administrava la comanda, es té constància que el 1202 tenia comanador, tot i que del 1246 i al 1250 i del 1254 al 1258 n’ostentà la titularitat el comanador de Palau-solità El 1281 la comanda de la Joncosa era la comanda principal del Penedès, de la qual depenia la de les Gunyoles El 1309 el rei Jaume II permutà la comanda de la Joncosa, sense les Gunyoles, i el…
cel·la
Història
Durant l’alta edat mitjana, petit monestir independent, lligat només al bisbe o senyor del lloc.
Consistia en una petita església, que tenia adossada una habitació per al monjo, construïda a vegades en un pis superior Als comtats catalans sembla que n'hi hagué a la zona d’Urgell Balestui, el 823, al Pallars Sobirà, a la Cerdanya cella comtal de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfret, el 815, a la vall de la Molina A Barcelona i a Manresa sembla que hom l’anomenà també monistrol monasteriolum A partir de l’època carolíngia la cella passà a dependre d’un monestir com a residència d’un o més monjos, als quals era sovint confiada la collita dels fruits i rèdits de les terres…
Abū Sa‘īd ‘Abd al-Raḥmān
Història
Governador de València, Xàtiva i Dénia; conegut a les cròniques cristianes per moro Seit.
Governà València autònomament i se’n titulà rei, malgrat que es reconeixia com a subordinat del califa almohade L’any 1225 hagué de retre vassallatge a Ferran III de Castella aquest fet, que vulnerava els acords entre el rei de Castella i Jaume I sobre les zones de reconquesta, obligà Jaume I a adoptar una posició de força davant Abū Sa’īd, que hagué de sotmetre’s al rei català 1226 La incapacitat de fer front als seus enemics —en són exemple la derrota a mans del murcià Ibn Nūd i la insurrecció de Zayan ibn Mardaniš— l’obligà a fugir a Sogorb i a ratificar el pacte del 1226 amb Jaume I Pel…
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…
bisbat de Vic

Mapa del bisbat de Vic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Vic.
En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena extensió per…