Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Francesc
Història
Literatura
Cronista barceloní, de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis.
Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona
volsc | volsca
Història
Individu d’un antic poble del Laci, Italia, de llengua oscoúmbrica, que s’establí (segle V aC) a la zona compresa entre Velletri i Formia, la mar i el riu Sacco (se’n fa ressò la llegenda de Coriolà).
Membres de la lliga llatina, foren sotmesos a Roma s IV aC Hom no en coneix gairebé res, fora que eren governats per dos meddices
ceretà | ceretana
Història
Individu d’un poble preromà que Estrabó qualificà d’ibèric, establert a la Cerdanya, que n’ha conservat el nom; és possible que s’estengués més enllà dels seus límits.
Arqueològicament, hom no en sap res Estrabó i Marcial lloaren els pernils ceretans, que, segons el primer, proporcionaven grans guants El nom, kerrētanoí κερρητανοι en grec, sembla relacionat amb el basc xerri o kerri ‘porc’
Yezdegerd II
Història
Rei sassànida de Pèrsia (438-457).
Fill de Bahrām V, combaté contra els kūshans, els huns i els bizantins, i perseguí cristians i jueus Hom no coneix gairebé res del seu regnat Fou succeït, successivament, pels seus fills Ōrmazd III i Fīrūz Peroz
Thomas Wyat
Història
Literatura anglesa
Política
Poeta i diplomàtic anglès.
De família aristocràtica, estudià al St John's College de Cambridge Molt aviat obtingué càrrecs oficials durant el regnat d’Enric VIII, encara que també fou empresonat per les seves relacions amb Anna Bolena Com a poeta no publicà res en vida Traductor de Plutarc, i un dels introductors del sonet al seu país, la seva obra aparegué recollida en la Tottel’s Miscellany ‘Miscellània de Tottel’, 1557, i els seus poemes amorosos influïren poderosament sobre els poetes elisabetians
Sança d’Aragó
Història
Infanta.
Filla del rei Jaume I de Catalunya-Aragó, fou decidit el seu matrimoni 1253 amb el rei Teobald II de Navarra si fallaven les esposalles de la seva germana Constança amb el mateix rei Res d’això no es portà a efecte i féu un viatge de pelegrinatge a Terra Santa 1272, on serví anònimament els malalts a l’hospital de Sant Joan de Jerusalem, ciutat en què morí Fou soterrada al monestir de Vallbona de les Monges
Carles de Llar i Teixidor
Història
Senyor de Llar, Toès, Flaçà, la Guàrdia i Marinyans.
Establert a Vilafranca de Conflent, s’hi casà amb Anna Mde Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serinyà i Joncet El 1671 rebé de Carles II el privilegi de noble del Principat de Catalunya En descobrir-se la conspiració de Vilafranca de Conflent fet que hom atribuí a la delació de la seva filla Agnès el seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler i ell, ensems amb d’altres, foren torturats, però en cap moment no confessaren res hom els donà garrot a la plaça de la Llotja, de Perpinyà, i els confiscà els béns
ric home
Història
Al regne d’Aragó, durant l’edat mitjana, títol donat als senyors que constituïen la més alta noblesa per ésser d’il·lustre llinatge; corresponien als magnats catalans
.
Successors dels conqueridors, eren els anomenats dotze llinatges de rics homes de natura Cornell, Luna, Azagra, Urrea, Alagó, Romeu, Foces, Lizana, Entença, etc Res no podia fer el rei sense llur consell Capitans dels cavallers i de més gent que els seguien —portaven, per això, penó i caldera—, es repartien les noves terres conquerides i les donaven als vassalls seguidors, que les rebien en vassallatge Amb el temps tendiren, però, a deixar estats i heretats als fills com a patrimoni i es quedaren només les rendes feudals i d’honor, però perderen les prerrogatives de poder i preeminència El…
Sanç de Barcelona
Història
Comte o senyor del Penedès, fill de Berenger Ramon I i de la seva primera muller Sança de Castella.
En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona, però no es coneix res més de la seva vida
Tanto monta
Història
Divisa humanística personal de Ferran II de Catalunya-Aragó que, combinada amb el jou i les fletxes, figurà en l’escut dels Reis Catòlics des d’abans de la conquesta de Granada, el 1492.
Aquest parell de mots sembla haver sorgit de l’ambient cultural del rei, referint-se a la resposta atribuïda a Alexandre el Gran quan tallà amb l’espasa el nus gordià “tant és tallar com desfer”, és a dir, llibertat de decisió per a assolir el resultat desitjat Que no té res a veure amb la diarquia de Ferran i Isabel ho demostra la comunicació d’Alonso de Zuazo a l’emperador Carles el 22 de gener de 1518 sobre la conquesta de les illes antillanes '' Éste es el verdadero modo de desatar el nudo de Gordión, que el Rey Católico traía por divisa cabe sus armas ' L’afegitó posterior…