Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
conflicte de les selfactines
Història
Nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona pel juliol del 1854 contra la mecanització de la filatura amb les selfactines.
Unes primeres reaccions als Països Catalans, contra la introducció de maquinària en el procés de la producció i contra l’atur forçós que resultava de la mecanització, es produïren a Alcoi 1821, Camprodon 1823, Barcelona 1835 i Igualada vers el 1847 Les selfactines foren introduïdes al Principat vers el 1844 El 1849 funcionaven amb aquestes màquines 91468 fusos L’any 1854 els fusos en moviment eren ja més de 200000 A Barcelona, aquestes màquines ocupaven el 1854 uns 1200 filadors En ocasió de la revolució progressista, es produïren a Barcelona entre el 14 i el 16 de juliol de 1854…
Aḥmad Khān Bahādūr
Història
Política
Erudit i polític indi que entrà al servei de l’administració anglesa.
Convençut de la superioritat de la cultura europea, lluità per tal d’aconseguir la modernització de l’islam Fundà el 1878 l’Aligarh High School, collegi anglooriental, que fou convertit en universitat el 1920, i creà una societat reformista, la Muslim Educational Conference 1886 La seva actuació reformista promogué grans reaccions, però el moviment seguí endavant sostingut per nombrosos homes de lletres Muḥammad Iqbāl, Naẓīr Aḥmad, Ḥālī
llei de Defensa de la República
Història
Llei aprovada per les corts de la Segona República Espanyola el 29 d’octubre de 1931 per assegurar la continuïtat del nou règim i dotar-lo d’unes possibilitats de defensa contra les dretes monàrquiques i l’anarquisme.
Proposada per Azaña, primer ministre, en principi només havia de tenir validesa durant el període de les corts constituents Preveia la possibilitat de deportar les persones considerades perilloses, apartant-les dels centres neuràlgics de l’activitat política, i permetia d’imposar multes fins a 10 000 pessetes Aquesta llei es justificava perquè, sobretot durant les discussions de l’article 26 de la Constitució, sobre l’Església, s’havien manifestat reaccions contra el fet d’un estat laic La llei anava dirigida també a controlar els anarquistes catalans i andalusos, que amb llurs…
Enric III
Història
Emperador romanogermànic (1046-56).
Rei de Germània i d’Itàlia 1039, fou coronat emperador a Roma, per Climent II, com a successor del seu pare, Conrad II Enfortí l’autoritat reial i lluità contra l’alta noblesa feudal L’any 1046 desposseí tres papes rivals Gregori VI, Silvestre III i Benet IX, i designà després successivament papes germànics fidels a la idea imperial Climent II 1046, Damas II 1047, Lleó IX 1049 i Víctor II 1055 Afavorí els intents de reforma de l’Església, i particularment l’orde de Cluny Assegurà la sobirania germànica a Bohèmia 1041 i a Hongria i Polònia 1045 S'hagué d’enfrontar amb algunes reaccions…
llombard | llombarda
Història
Nom amb què eren coneguts fora d’Itàlia els mercaders i banquers italians, que acapararen en bona part el comerç i la banca internacionals des del s. XII fins al XIV, en els quals els altres països europeus aconseguiren un desenvolupament econòmic important.
Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts, l’encunyació de moneda…
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Història
Esport general
Associació fundada a Igualada el 1863 per Marià Ferrer (1811-99), escolapi exclaustrat.
El neutralisme religiós de l’entitat i les actituds polítiques predominants entre els associats provocaren sovint reaccions hostils en els sectors integristes de la ciutat malgrat això, l’Ateneu esdevingué ben aviat la primera entitat cultural d’Igualada i englobà gent de tots els estaments socials En l’etapa vuitcentista mantingué una escola primària i comercial, dirigida per Francesc de P Bedós, un teatre i una biblioteca Sota la presidència d’Emili Sabaté 1919-35, l’entitat prengué una gran embranzida amb la creació d’un grup escolar, inserit en el moviment pedagògic català,…
,
Consell de Cent

Saló o Consell de Cent, a l’Ajuntament de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona.
Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders, i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució Tanmateix, ja durant el s XIV els prohoms o jurats oscillaren…
regne de Viguera
Història
Regne navarrès creat al segle X, centrat en la ciutat homònima, que servia de defensa de les noves conquestes cristianes contra les reaccions musulmanes de Calahorra i Tudela.
El rei de Pamplona Garcia III, volent defensar els accessos meridionals del regne, feu donació al seu fill, l’infant Ramir, d’una haereditas , que coincidia amb el territori de Viguera, amb la titulació de rex Aquest fet és corroborat per un document que fa referència a Sanç II Abarca com a rei de Pamplona i a Ramir com a rei de Viguera 970-971 En morir Ramir I de Viguera, fou succeït pels seus fills Sanç I i Garcia I La mort prematura de Sanç I de Viguera feu que el reialme de Viguera passés íntegrament al seu germà Garcia I de Viguera 991- a 1030, que es casà amb Toda i tingué dues filles…
taula de canvi
Història
Lloc on els canviadors posaven les monedes i feien el canvi manual d’unes monedes per altres.
Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera meitat del s XIII…
museu

museu Sala d’exposició del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…