Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
història
Història
Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament, cadascun dels diversos àmbits de la realitat i activitat humanes en llur desenvolupament al llarg del temps.
Bé que hom pot fer la història de tots els àmbits particulars de la realitat humana i social, tradicionalment l’abast d’aquesta aplicació històrica ha assolit una importància especial en alguns camps determinats Així, hom pot reconèixer una especial consistència de disciplines peculiars a la història de la filosofia, a la història de dret, a la història de les religions, etc, i, més recentment, a la història de la ciència, així com a la història de l’art i a la història eclesiàstica, entre altres Hom en diu també historiografia , segons l’enfocament que prengui aquest estudi
Maquiavel

Retrat de Maquiavel per Santi di Tito (segona meitat del segle XVI)
Filosofia
Història
Política
Nom amb què és conegut als Països Catalans el polític i escriptor florentí Niccolò Machiavelli.
Fou canceller de la república florentina 1498 Resten relacions de la seva activitat diplomàtica, fonamentals en la maduració de la seva reflexió teòrica Descrizione del modo tenuto dal duca Valentino nello ammazzare Vitellozzo Vitelli 1503, Ritratto delle cose della Magna 1508 i Ritratto delle cose di Francia 1510 El 1512, essent novament Florència sota l’autoritat dels Mèdici, fou apartat dels càrrecs públics i fou exiliat a aquesta època pertanyen les seves obres més importants Il principe, els Discorsi sulla prima deca di Tito Livio i La mandragola , peça cabdal del teatre italià El 1519…
els Matadors
Història
Nom d’una suposada companyia d’assassins que actuava a Barcelona durant el setge de 1713-14 per tal d’eliminar qualsevol desafecte a la causa austriacista.
Fou una deformació de la realitat, obra de l' abbé Tricaud de Belmont, a la seva Histoire de la dernière révolte des catalans , publicada a Lió el 1714, en la qual falsejava l’existència de la Companyia de la Quietud , cos de vigilància ciutadana de Barcelona
panhel·lenisme
Història
Moviment polític grec que, després de la guerra de la independència (1829), pretenia d’estendre el domini territorial grec a les antigues colònies de l’Àsia Menor i de la regió balcànica.
Aquest propòsit es convertí en una realitat l’endemà de la Primera Guerra Mundial, sota el govern d’EVenizelos tractat de Sèvres, 1920 però la represa vigorosa de Turquia culminà amb la derrota grega el 1922 L’any següent el tractat de Lausana inferí un cop mortal als anhels panhellenistes
regeneracionisme
Història
Corrent ideològic que es desenvolupà a l’Estat espanyol al final del segle XIX i principi del XX, precipitat de forma immediata pel desastre colonial del 1898 però amb un rerefons d’insatisfacció del sistema sociopolític i econòmic de la Restauració.
Propugnava la supremacia tècnica i administrativa sobre la política i la necessitat d’un dictador fidelitat al principi d’autoritat En realitat, hom hi propugnava, com tantes vegades, la revolució des de dalt Les principals figures foren J Costa, el general Polavieja, Fernando Garrido, Lucas Mallada, Julio Senador i Macías Picaviesa
batalla de Valdejunquera
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el dia 26 de juliol de l’any 920 entre ‘Abd al-Raḥmān III i l’exèrcit navarrolleonès d’Ordoni II i Sanç Garcés I, en el qual vencé el primer.
Sembla que un factor decisiu de la derrota cristiana fou la deserció dels comtes castellans que hi collaboraven En realitat, la batalla fou conseqüència del desig del califa cordovès de rescabalar-se de l’anterior derrota que havia sofert a San Esteban de Gormaz 917, i no alterà substancialment les fronteres existents
guerres messèniques
Història
Conflictes bèl·lics originats durant els segles VIII-VII aC que asseguraren el predomini d’Esparta sobre Messènia.
En realitat, les conflagracions foren dues, en la darrera de les quals és sabut que els espartans foren encoratjats a la lluita pel poeta Tirteu Hom parla també d’una tercera guerra messènica, esdevinguda vers el 464 aC amb motiu del terratrèmol que devastà la Lacònia i que empitjorà les relacions entre Atenes i Esparta
procònsol
Història
A la república romana, el qui detenia un comandament militar o una administració provincial pel fet d’haver estat cònsol l’any anterior.
En realitat, aquest càrrec corresponia al desig del senat de permetre que el cònsol cessant continués al poder durant un altre any prorogatio imperii Pompeu, el 67 aC, obtingué un imperium proconsulare sense límit de temps i, amb això, fixà un precedent que fou seguit repetidament Més endavant, el títol de procònsol també passà a designar altres missions administratives
Emília Carles i Tolrà
Història
Primera marquesa de Sant Esteve de Castellar.
Aquest títol li fou concedit, el 1896, a petició de l’ajuntament, per haver fet realitat diverses obres de caràcter benèfic entre d’altres, l’església monumental de Castellar del Vallès projectades pel seu marit difunt, Josep Tolrà i Avellà , fundador de la indústria tèxtil coneguda, posteriorment, amb el nom de Vídua de Josep Tolrà SA
trentisme
Història
Doctrina i estratègia preconitzades pel sector de la CNT favorable als signants del manifest dels Trenta.
En realitat, recollí l’ideari formulat pels principals dirigents sindicalistes de la CNT durant la Dictadura de Primo de Rivera davant els partidaris de convertir la CNT en un organisme explícitament anarquista, bé que el 1931 hom mirà de limitar el paper de la FAI dins l’organització confederal El trentisme impulsà, a la fi, la constitució dels Sindicats d’Oposició
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina