Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
patuleia
Història
Durant la primera guerra Carlina, nom que reberen els escamots de soldats irregulars.
honrat | honrada
Història
Tractament donat als prohoms de ciutats i viles.
A Barcelona, a partir del 1510, els ciutadans honrats reberen el de magnífic
forner | fornera
Història
Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven particulars, i igualment carn, peix o volateria.
La desaparició del pastar casolà, sobretot a ciutat, els féu perdre importància com a ofici propi i donà lloc a l’acaparament per part del flequer de tots els treballs relacionats amb el pa i el forn Les primeres ordinacions dels forners de Barcelona són del 1322 el 1368 forners i flequers constituïren una confraria comuna, i el 1448 un sol gremi, que es regí per les ordinacions del 1453 i del 1807, vigents fins el 1833 La formació d’un gremi únic de forners i de flequers fou general els de València són coneguts com a gremi des del 1373, i reberen noves ordinacions el 1629…
Índies Orientals
Història
Denominació que reberen els territoris de l’Extrem Orient per oposició a les Índies Occidentals
.
Bé que de primer el nom es referí a la Xina, l’Índia i el Japó, s’estengué a d’altres possessions europees al SE asiàtic i a Oceania, en particular a les colònies holandeses a Indonèsia El nom fou adoptat també per diverses companyies comercials que traficaven entre Europa, l’Àsia oriental i Oceania, com la Companyia de l’Índia Oriental 1599 i la Companyia Holandesa de les Índies Orientals 1602
banys de la Reina
Història
Nom popular amb què són conegudes les restes d’una factoria de peix ( garum
) d’època romana, a la platja d’Ifac (Calp, Marina Alta).
Són una sèrie de dipòsits excavats a la roca, tipus semblant a d’altres restes de la mateixa zona Xàbia, volts del tossal de Manises, Santa Pola, etc, algunes de les quals sembla que també reberen el mateix nom
egregi | egrègia
Història
A la corona catalanoaragonesa, tractament donat, almenys des de la fi del s XIII, als familiars més acostats al rei que no tenien títol d’infant, com també als comtes i barons o grans magnats (el donat als comtes durà almenys fins el 1718).
També el reberen els doctors de l’estudi general de Barcelona s XVI i algunes ciutats la ciutat de Mallorca el 1706, els ambaixadors s XV, els regents de la cancelleria s XVI i els fills de duc s XV
starosta
Història
Nom donat, a Polònia, a diversos funcionaris o oficials.
Aplicat, des del s XV, a un funcionari reial amb funcions de jutge a les demarcacions menors, a partir del s XVIII es convertí en un simple títol Del 1918 al 1950 reberen aquest nom els funcionaris majors d’una divisió administrativa
pròcer
Història
Entre els habitants d’un país, d’una regió, d’una ciutat, etc, persona d’alta distinció o constituïda en alta dignitat.
A Roma foren anomenats proceres els jutges d’apellació als quals l’emperador confiava la decisió de les causes portades a la cort Semblantment, reberen aquesta mateixa denominació els jutges a les corts dels visigots i dels francs i, posteriorment, els de les repúbliques i els comuns d’Itàlia
landgraviat
Història
Territori de la jurisdicció del landgravi.
Reberen aquest nom gran part del territoris del Sacre Imperi en què no hi havia ducats El més antic fou el landgraviat de Turíngia 1129 Quasi tots els landgraviats assoliren categories superiors ducat, electorat El darrer landgraviat sobirà fou el de Hessen-Homburg, que durà fins el 1866
ducat de Saxònia-Wittenberg
Història
Territori alemany format arran de la partició del ducat de Saxònia el 1260 per a Albert II (mort el 1298), fill segon del duc Albert I de Saxònia, de la dinastia d’Ascània.
El 1356 els ducs de Saxònia-Wittenberg reberen la confirmació de la dignitat electoral A la mort del darrer Ascània 1422 el ducat i la dignitat electoral, amb la qual restà confós, passaren 1423 al marcgravi Frederic III de Mísnia, de la dinastia de Wettin, que esdevingué elector Frederic I de Saxònia