Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
marca
Història
Geografia
Entitat geogràfica i politicomilitar fronterera.
Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi MarcaHispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc Llur governador rebia el nom de marquès Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X més tard fou acceptat per historiadors i erudits MarcaHispànica Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns…
bufó
Història
Individu, generalment amb alguna deformitat física, que, a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis, exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.
Hi havia bufons a les antigues corts persa i faraònica egípcia També foren coneguts entre els grecs i els romans en parlen Marcial i Suetoni, i és probable que inspiressin els personatges de la comèdia atellana i posteriorment els de la Commedia dell’Arte Durant l’edat mitjana foren molt populars, i freqüentaren les corts dels nobles i els eclesiàstics A la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a Nàpols, figurà Antoni Tallander, conegut per Mossèn Borra A la cort francesa de Lluís XII i de Francesc I i a la hispànica dels Àustria tingueren un paper molt destacat, i alguns d’ells, com…
bastó
Història
Nom genèric que a l’edat mitjana hom donava a la llança, l’espasa, l’atxa i la daga.
També rebia el nom de bastó la sageta que els jutges de batalles singulars llançaven a la palestra quan consideraven que calia suspendre la lluita
garding
Història
Entre els visigots, personatge de la comitiva del rei i vinculat a ell per uns lligams especials de fidelitat.
Consagrat a la custòdia i al servei del monarca, en rebia sovint terres en propietat, formava part de l’aula règia i gaudia de privilegis d’immunitat
consell ple
Història
Als municipis catalans medievals, assemblea general de caps de casa convocats (per crida o corredor) en casos extraordinaris.
Rebia també el nom de consell general o parlament Amb el desenvolupament dels organismes municipals a partir dels s XIII i XIV, anà desapareixent a poc a poc els municipis més importants
Vjačeslav Konstantinovič Pleve
Història
Política
Polític rus.
Director de policia 1881-84 i ministre de l’interior 1902-04, perseguí durament el moviment revolucionari L’ajut que aquest rebia dels japonesos el féu partidari de declarar-los la guerra A més, procurà de russificar les minories Morí assassinat
obrer
Història
En l’administració municipal catalana de l’Antic Règim, funcionari que tenia cura de les obres públiques, de la neteja i de la policia de les places i els carrers pel que feia a l’arreglament i agençament.
Rebia un sou fix i, a més, el lucre de les inspeccions, les llicències i les execucions de penes multes A Barcelona eren designats anualment dos obrers, i des del s XV eren normalment un ciutadà i un mercader al s XVII havien d’ésser un cavaller i un mercader
Consell Col·lateral de Nàpols
Història
Organisme representatiu i assessor del virrei, creat a Nàpols el 1516 per Ferran II de Catalunya-Aragó.
Era format, en un principi, per dos regents hispànics i un de napolità Més tard el nombre fou augmentat fins a cinc N'era president el mateix virrei i es reunia diàriament Rebia també el nom de Consell de la Cancelleria El càrrec de secretari tenia caràcter de secretari del rei
Consell dels Ordes
Història
Òrgan de govern de Castella destinat a administrar el patrimoni dels ordes militars.
Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa