Resultats de la cerca

Renovada el 1661 i el 1663, s’hi afegiren l’elector de Brandenburg 1664, Dinamarca, Saxònia i Mecklenburg El 1667 es desfeu pel recel que inspiraren les pretensions franceses

Segons la divisió de l’Imperi feta pel seu pare, li correspongué l’administració d’Hispània, Britània i les Gàllies Exercí una autoritat superior sobre els seus germans Constant I i Constanci II, la qual cosa provocà el recel de Constant, que dominava Itàlia i Àfrica Fou mort quan intentava de sotmetre el seu germà

Robert Catesby amb quatre conspiradors més, per tal de fer cara a la intolerància religiosa, excavaren un corredor sota Westminster i hi collocaren més de 20 barrils de pólvora Descobert el complot just a la vigília, els organitzadors foren jutjats i executats El fet intensificà el recel anticatòlic i el 1606 el parlament establí un dia d’acció de gràcies, que hom celebra encara actualment

Lluità a Salamina Collaborà amb Aristides en la formació de la confederació de Delos 479-478 i en la campanya contra els perses a Tràcia el 476 prengué Èion i Esciros el 468 derrotà per terra i mar els perses a Eurimedont el 465 recobrà el Quersonès traci i, després d’un setge de dos anys, reduí Tasos, que s’havia separat de la confederació En la seva política proespartana envià tropes ateneses d’ajut, durant la guerra d’Esparta contra Messene, que foren rebutjades per recel pels espartans, la qual cosa li valgué una condemna a ostracisme el 461 Tornà a Atenes el 451 i, el 450,…

Fill i successor de Ramon I i d’Ermessenda Casat, ja el 1185, amb Arnalda de Caboet Tenia en comanda d’Alfons I de Catalunya-Aragó els castells de Sant Martí i de Miralles a Cerdanya Entrà en conflicte amb el seu senyor, el comte Ermengol VIII d’Urgell, que veia amb recel els nombrosos castells aixecats per Arnau I, però entre ells foren signats acords el 1190 i el 1194 També sorgiren dificultats amb els bisbes d’Urgell a causa dels dominis de la casa de Caboet, però el 1199 fou signada la pau uns dies després, Arnalda de Caboet cedí al vescomte els seus drets sobre les valls de…

A diferència d’aquesta, es basà en els membres dels partits nacionals i reconegué l’autonomia d’aquests darrers Durant els primers anys promogué la celebració revolucionària del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores Malgrat que el congrés d’Amsterdam 1904 prohibí la participació dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional restà dividida en dues tendències, una de reformista, que era majoritària, i un altra de revolucionària El congrés de Stuttgart 1907 proclamà una posició antibellicista, però en esclatar la Primera Guerra Mundial la política…

Fill de Joan Pere Fontanella i germà de Francesc Fou professor de dret canònici civil a la Universitat de Barcelona A partir del 1640 era aleshores membre del Consell de Cent collaborà estretament, dins la línia iniciada pel seu pare, en els fets que portaren a la separació de Catalunya de la monarquia hispànica, sempre a favor de la unió a la corona francesa Participà en el consell secret reunit després del Corpus de Sang i com a assessor de la generalitat en les converses amb el govern francès Controlà el consell de guerra els primers mesos del 1641 Esdevingué l’home de…

Castlà de Montclar Fill i hereu de Pere de Tamarit i de Salbà cavaller que havia estat conseller en cap de la generalitat, els anys 1590-91 i 1592-93, i políticament malvist, fet que l’havia arruïnat, fou membre del Consell de Cent i, més tard 1638-41, membre del braç militar de la generalitat actuà conjuntament amb Pau Claris i altres diputats contra els propòsits de la cort de Madrid i els projectes del comte duc d’Olivares com la Unión de Armas i protestà sorollosament contra les malvestats comeses per les tropes castellanes, especialment el saqueig de Palafrugell 1639 Sembla que el…

Fill d’un oficial espanyol, estudià a Buenos Aires i a Espanya Combaté al nord d’Àfrica 1791, a Portugal 1802 i contra les tropes napoleòniques 1808-11 Tinent coronel, fou influït a Cadis per les idees liberals i independentistes americanes Havent tornat a Buenos Aires 1812, el 1813 substituí Manuel Belgrano en el comandament de l’exèrcit al N del país Governador de Cuyo 1814, acollí els patriotes xilens vençuts a Rancagua i pressionà el Congrés de Tucumán a fi que declarés la independència Juan Martín de Pueyrredón, dictador suprem de Buenos Aires, li féu costat i el 1817 rebé ordre d’…

Quarta muller del rei Pere III de Catalunya-Aragó, filla de Berenguer de Fortià i de Francesca de Vilamarí, de la petita noblesa empordanesa El 1371 es casà amb Artal de Foces, un noble aragonès, i amb ell s’incorporà a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós Morta aquesta el 1375 i mort també Artal de Foces, Sibilla esdevingué, a la darreria d’aquest any, l’amistançada del rei, de qui tingué una filla, Isabel, el 1376 Aquest lligam, que evitava un nou matrimoni de llur pare, no desplagué als infants Joan i Martí, però llur actitud canvià quan Sibilla aconseguí…