Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
baluard
Història
Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l’espai d’unió de dos panys de muralla.
Es compon de dues cares que formen un esperó angular, dos flancs d’unió i un accés situat a la part interior del recinte La seva aparició va vinculada al reajustament estratègic que determinà el perfeccionament i la sistematització de l’artilleria Insinuat ja en els recintes fortificats medievals, la seva construcció es consolidà al començament del s XVI A Barcelona s’inicià la construcció de baluards entre el 1513 i el 1553 Al s XVII Blaise-François Pagan perfeccionà el sistema, que atenyé la màxima eficàcia defensiva amb la contribució de Vauban, fundador de l’escola francesa…
cementiri
Tombes i níxols del cementiri de Reus (Baix Camp)
© Patrimonifunerari.cat
Història
Lloc on hom enterra els morts.
El costum de destinar un lloc determinat per a l’enterrament apareix ja en èpoques molt antigues necròpoli, bé que el concepte modern de cementiri neix amb el cristianisme A Roma i a d’altres ciutats hom optà pel tipus subterrani catacumba, però aviat s’estengué el costum d’enterrar prop de les tombes dels màrtirs i al voltant de les esglésies, costum que ha perdurat a la Gran Bretanya, a zones rurals d’arreu d’Europa i en algunes regions de Catalunya El ritu de consagració del cementiri aparegué en temps de Gregori de Tours segle VI A partir de la fi del segle XVIII, per raons sanitàries i d…
almogàver
Expedició dels almogàvers a Orient
© fototeca.cat
Història
Militar
Guerrer d’ofici que als regnes cristians hispànics servia, des del segle XIII, per a fer incursions a les terres musulmanes.
A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de…
ballestera
Història
Construcció i obres públiques
Obertura, generalment en forma de creu grega, practicada en els recintes fortificats per a facilitar l’acció dels ballesters defensors i mantenir-los a cobert dels projectils enemics.
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…
iber | ibera
Història
Individu d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia, en un sector que comprenia una ampla faixa litoral que encloïa tots els Països Catalans continentals i, a més, una bona part d’Aragó, Múrcia i extenses zones d’Andalusia.
Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…
castell
Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…
invasions bàrbares
Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…