Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
kálathos
Història
A l’antiga Grècia, recipient utilitzat per a dipositar-hi els estris de cosir i filar.
balsamera
Història
Petit recipient o ampolleta, de vidre o de terra cuita, d’època hel·lenística, romana o púnica, sovint trobat a les tombes.
Hom suposa que contenia bàlsams aromàtics
sac
Història
En les antigues corporacions de caràcter electiu, recipient de tela destinat a posar-hi els rodolins o bolles amb el nom dels candidats elegibles.
àmfora
Àmfores grega (dalt esquerra), romana (baix esquerra), fenícia (dalt dreta) i ibèrica (baix dreta)
© Fototeca.cat
Història
Recipient de ceràmica, amb dues nanses, usat pels pobles mediterranis de l’antiguitat per a guardar i transportar líquids (especialment vi i oli), però també cereals i altres productes.
Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’estudi de les…
dolium
Història
Gran dipòsit de forma esfèrica, de terrissa, usat normalment al món romà per a posar-hi el vi nou, abans de passar-lo a les àmfores, recipient definitiu i de transport.
També servia per a emmagatzemar gra, oli i vinagre Normalment atenyien dos metres d’alçària i un metre i mig de diàmetre màxim A la part externa de vegades hi havia esgrafiat un text indicant-ne la capacitat