Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
baronia de Llaurí
Història
Jurisdicció senyorial a la qual fou concedit el mer i mixt imperi el 1437 a favor del seu posseïdor Jaume de Romaní, senyor de les baronies de Beniomer i Beniboquer.
La seva filla i hereva Antònia l’aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd La grandesa d’Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al net d’aquest, Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, baró de Càrcer, de Beniomer i d’Alcanalí i Mosquera
baronia d’Almiserà
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el poble d’Almiserà, a la Safor, creada el 1482, en ésser adquirit aquest lloc pel cavaller de Gandia Joan Ros, que la comprà al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Reconeguda com a baronia, passà successivament a les famílies dels Ruiz de Alarcón, Cucaló de Montull i Manglano
baronia de Lés
Capella de Sant Blai, de l’antiga baronia de Lés (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Lés (Vall d’Aran) que el 1478 fou concedida a Benet Marco i Sapera.
Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan
ducat d’Aliaga i Castellot
Història
Títol concedit com a comtat el 1461 al primer duc d’Híxar i elevat a ducat a favor d’ell mateix l’any 1487.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda al quart titular el 1599 i el títol ha estat portat des d’aleshores pels primogènits dels ducs d’Híxar
ducat de Montalto
Història
Títol concedit al regne de Nàpols, el 1507, a Ferran d’Aragó (mort el 1542), fill il·legítim de Ferran I de Nàpols.
Li fou reconeguda la grandesa d’Espanya per Carles I Passà als Montcada, prínceps de Paternò, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Vilafranca do Bierzo
Pragmàtica Sanció
Història
Disposició de l’emperador Carles VI convinguda el 19 d’abril de 1713 —però no publicada fins al naixement de la seva filla Maria Teresa (1717)—, que anul·là la de Leopold I (1703) i establí la successió al tron imperial sense distinció de sexes, a partir dels fills de l’emperador mateix.
Bé que generalment reconeguda en vida de Carles VI, en morir aquest 1740 fou posada en pràctica, i això menà a la guerra de Successió d'Àustria
Genoveva de Brabant
Història
Heroïna d’una llegenda medieval divulgada per la Llegenda àuria, sobretot a França i a l’occident d’Alemanya.
Muller del comte Sigfrid de Trèveris, representava el tipus de muller injustament castigada, la innocència de la qual era finalment reconeguda Algunes obres literàries s’hi han inspirat
principat de Bisignano
Història
Títol concedit per Ferran I de Nàpols el 1463 a Lucca Sanseverino, tercer duc de San Marco.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda el 1530 a Pietro Antonio Sanseverino, cavaller del Toisó d’Or El 1606 passà als comtes de Saponara i el 1888 als Costa
ducat de Lécera
Història
Títol senyorial concedit el 1493 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, senyor de Lécera i primer duc d’Híxar.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda, el 1599, al quart titular, Joan Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, duc d’Híxar Passà als Silva, marquesos d’Alenquer i d’Orani
baronia d’Herbers
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo