Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Quarta Internacional
Història
Organització internacional de la classe obrera, fundada l’any 1938.
La idea d’una quarta internacional nasqué cap a la fi dels anys vint entre sectors d’opositors de Stalin, però Trockij trotskisme , que en fou el principal impulsor, es resistí a fundar-la fins que la victòria del partit hitlerià a Alemanya, sense resistència per part del partit comunista d’aquest país, el portà a concloure que no era possible de redreçar la Tercera Internacional Nascuda de la lluita contra la burocratització del PCUS i de l’URSS, la nova Internacional rebé molts dissidents sorgits arran de les depuracions de Stalin i els processos de Moscou La Quarta…
Napoleó III
Història
Nebot de Napoleó I, president de la Segona República Francesa (1850-52) i emperador dels francesos (1852-70).
Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…
Comitè de Salvació Pública
Història
Òrgan de govern col·lectiu que regí França de l’abril del 1793 al juliol del 1794.
L’elecció, per la Convenció, dels seus membres —primerament 9, i després 12— esdevingué una simple formalitat, i el Comitè, per sobre l’Assemblea, acabà imposant dictatorialment la voluntat revolucionària de París a la resta del territori Hom distingeix el primer Comitè de Salvació Pública, dominat per Danton, del segon o Gran Comitè de Salvació Pública a partir de juliol-agost de 1793, que acomplí, amb l’ajut de dotze comissions executives, una labor ingent Comprenia un grup polític Robespierre, assistit per Couthon i Saint-Just el “triumvirat”, a més de Barère, Billaud-Varenne i Collot d’…
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es féu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d' universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
Ramon Berenguer IV de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1131-62) i regent de Provença (Ramon Berenguer II, 1155-~1157), príncep dominador d’Aragó (1137-62).
Fill de Ramon Berenguer III i de la seva tercera muller Dolça de Provença Actuà al costat del seu pare, i ja amb el títol de comte, el 1126 en una entrevista amb Alfons I d’Aragó En els tres primers anys del seu govern hagué de preocupar-se de la pressió exercida per Alfons I a les contrades frontereres amb Catalunya, perquè el 1133 ocupà Mequinensa, abans havia pres ja Horta de Sant Joan, i poc després disposava de localitats situades entre el Matarranya i l’Ebre Després, dins aquell mateix any emprengué la reducció de Fraga i durant el seu setge sofrí una terrible derrota el 1134 Davant la…