Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Constitucions Egidianes
Història
Ordenació jurídica dels Estats Pontificis promulgada en el parlament de Fano, a les Marques, pel cardenal Gil de Albornoz (abril-maig del 1357).
Consten de 6 llibres el primer és una exposició de l’obra del cardenal Albornoz a Roma, el segon es refereix als funcionaris estatals, i els altres quatre constitueixen un codi penal i civil Són conegudes també amb el nom de Liber Constitutionum sanctae Matris Ecclesiae
Guillem de Ribes
Història
Literatura catalana
Cavaller i trobador.
Pèire d’Alvernha es refereix a aquest trobador, possiblement de la família dels senyors del castell de Sant Pere de Ribes, de qui no se’n conserva cap vers, al poema Canterai d’aquestz trobadors , on es caricaturitza la veu ronca i desagradable Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
tractat de l’Ebre
Història
Tractat establert entre Roma i Cartago l’any 226 aC, repartint-se les zones d’influència, segons el qual l’embocadura de l’Ebre era el límit nord de la zona cartaginesa i sud de la romana.
El fet que Sagunt, al sud de l’Ebre, resistís als cartaginesos, ha donat lloc a una llarga polèmica dels historiadors sobre la responsabilitat de l’origen de la segona guerra púnica i que algun autor modern Carcopino hagi suposat que l’Ebre al qual es refereix el tractat no fos el Xúquer, que aleshores també s’hauria anomenat Ebre
pagus
Història
Territori d’extensió variable que, a l’època romana, comprenia nuclis rurals (no ciutadans) sense defenses emmurallades.
A partir de la reconquesta del segle IX el nom fou usat indiferentment per a designar alguns comtats catalans més endavant hom el donà sovint a uns altres territoris desproveïts temporalment de comte o dependents administrativament de comtats més importants Així, aparegueren els pagi de Besalú, Berga, Peralada, Pallars, Ribagorça, Conflent, Vic, Manresa, etc, i uns altres més enllà, com el de Carcassona Es fa difícil de destriar, però, si el mot pagus té significat politicoadministratiu o bé simplement geogràfic quan es refereix a demarcacions més petites, com el pagus de Talló i…
Abgar V d’Edessa
Història
Rei d’Edessa (Mesopotàmia) a qui hom atribueix una correspondència amb Jesucrist on aquell li demanava que el guarís.
Segons la versió d’aquesta llegenda, recollida per Eusebi de Cesarea segle IV, Jesucrist envià una resposta escrita, per mitjà de l’apòstol Judes Tadeu, el qual hauria batejat Abgar Una altra tradició, transmesa per la doctrina d' Addai segles IV-V, es refereix a les relacions entre Abgar i Jesucrist mantingudes oralment per mitjà de l’apòstol Tomàs Egèria segle IV esmenta la resposta de Jesucrist a Abgar, escrita en siríac, amb una benedicció de protecció per a la ciutat Aquesta correspondència fou declarada apòcrifa pel decret pseudogelasià segle VI La llegenda pot tenir el seu…
col·laboracionisme
Història
Política
Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d’ocupació, propugna i segueix una política d’entesa i col·laboració amb l’invasor.
Aquest terme es refereix sobretot a la conducta dels partidaris de cooperar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial A Dinamarca, Noruega, Bèlgica, França, etc, ja abans de l’ocupació nazi alguns grups polítics seguidors de Clausen i Quisling, rexistes de Léon Degrelle, antics militants d’Action Française, etc havien demostrat llurs simpaties pels règims totalitaris d’Itàlia i Alemanya Després de l’ocupació se sumaren a aquest grup nombrosos oportunistes convençuts de la victòria final de l’Eix i d’altres que temien les reformes socials que pretenien d’imposar els…
Asnar I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó i d’Urgell-Cerdanya (~809-820).
Tant el seu origen com la seva font d’autoritat presenten seriosos problemes Asnar ha estat qualificat de transigent davant l’expansió carolíngia, però de fet fou, fins i tot, un francòfil declarat Potser a causa de problemes familiars cal no deixar de banda, però, la possibilitat d’una divergència d’opinions davant el domini franc, fou desposseït pel seu gendre Garcia I el Dolent —que repudià Matrona, filla d’Asnar— i hagué de refugiar-se a França, on es féu vassall de Lluís el Piadós, el qual li concedí el comtat d’Urgell-Cerdanya 820 i terres fiscals per repoblar Amb el nomenament del…
Jordà de Catalunya
Història
Missioner i viatger d’origen probablement català.
Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de Neopàtria controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que a més del…
batalla de Roncesvalls
Història
Militar
Combat llegendari, originat en fets històrics, que es refereix a la derrota de l’exèrcit de Carlemany en tornar de la seva fracassada expedició contra Saragossa el 778.
Històricament aquell exèrcit fou objecte d’un atac dels sarraïns, manats per Matruḥ i Aišūn, entre l’Ebre i Pamplona amb l’objecte d’alliberar el pare d’aquests, Sulaymān ibn Yaqṯān al-Arabī, governador musulmà de Barcelona i Girona, cosa que aconseguiren després els gascons, segurament en collaboració amb els bascs, sorprengueren la rereguarda de l’exèrcit en travessar els Pirineus, probablement per Ibañeta, i la desferen i sembraren el desordre en el conjunt de forces Aquesta darrera batalla s’esdevingué el 15 d’agost de 778 i hi moriren molts personatges de la cort carolíngia, entre els…