Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
hoste de correus
Història
A la corona catalanoaragonesa, a la baixa edat mitjana, funcionari públic, normalment hostaler, que recollia les cartes, les distribuïa als troters o correus i repartia les rebudes.
Era un càrrec de nomenament reial o municipal a Barcelona fou reglamentat el 1339 Arribà a ésser únic a cada població
mestre de guaita
Història
Funcionari municipal que a Mallorca era encarregat especialment de la vigilància dels esclaus i, circumstancialment, dels presoners de guerra, com, el 1381, dels sards.
Sembla que l’ofici existí ja des de la conquesta de l’illa al s XIII, però no fou reglamentat fins els anys 1370 i 1451
orde de Danebrog
Història
Orde de cavalleria danès.
La tradició n'atribueix la fundació a Valdemar II, el 1219, arran de la victòria de Reval Fou reglamentat el 1671 per Cristià V El 1695 en foren proclamats uns estatuts, reformats el 1808 per Frederic VI, el qual hi admeté els plebeus Recompensa mèrits civils i militars Els seus membres són coneguts també amb el nom de Cavallers Blancs El seu distintiu és una creu carregada amb la inscripció Gud og Kongen ‘Déu i el rei’
vidrier | vidriera
Història
Oficis manuals
Menestral que fabrica objectes de vidre.
El treball del vidre a Barcelona estigué reglamentat per disposicions municipals des del 1324 El 1455 esparters i vidriers integraren plegats la confraria de Sant Bernadí de Siena, tot conservant la seva autonomia professional La fabricació d’objectes de vidre experimentà una forta davallada vers el 1490 i un moviment d’expansió al s XVI El 1595 els vidriers se separaren dels esparters i formaren una nova confraria, posada sota l’advocació de sant Miquel El gremi de vidriers obtingué ordinacions pròpies en 1659-64, i les conservà vigents fins al moment d’ensulsiada del règim…
dret d’entrades i eixides
Història
Contribució sobre el valor de les mercaderies autòctones i estrangeres exportades o importades recaptada a les fronteres terrestres i marítimes i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
N'era exceptuada l’entrada del blat i d’algun altre producte alimentari essencial carn i vi, com també la sortida de draps, puix que ja havien pagat la bolla Reglamentat a partir de la cort general de Montsó de 1362-63 com a dret transitori, a l’igual del de la bolla, esdevingué aviat permanent La mitjana del dret era d’uns 2 diners per lliura, al segle XV, i passà a uns 4 diners per lliura als segles XVI i XVII, però experimentava reduccions o ampliacions per tal d’afavorir un corrent comercial o contrarestar un competidor La taxa sobre la moneda treta del país per particulars i…
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a utilitat pròpia…