Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Blanca de Sicília
Història
Infanta de la branca catalana regnant a Sicília.
Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Fou abadessa del convent de clarisses de Messina ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant Alliberada, anà a Catalunya, on es casà el 1364 amb el comte Joan I d’Empúries , cosí de Pere III el Cerimoniós Del matrimoni nasqué una filla, Elionor
Caldea
Història
Nom que hom donava antigament, abans del desxiframent de l’escriptura cuneïforme sumèria, al país de Sumer, a la Baixa Mesopotàmia.
La mateixa Babilònia de l’última època rep sovint el nom de Caldea, pel motiu de la dinastia regnant
Alptigīn
Història
Antic esclau turc i governador del Khorāsān (961).
Després d’insurgir-se a Gaznī 962 contra la dinastia samànida regnant, conquerí aquesta ciutat i fundà la dinastia gaznèvida
titulatura
Història
A l’antiga Roma, llista de títols de les ciutats, els municipis, les colònies, etc.
Eren derivats normalment dels gentilicis dels generals, del nom de l’emperador regnant, de l’auguri formulat al moment de la fundació, etc, els quals precedien el nom autòcton llatinitzat Per exemple, la titulatura de Barcelona era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino
Samuel Abenmenassé
Història
Literatura
Judaisme
Jueu, potser originari del regne de València, metge i torsimany al servei de Pere el Gran: el 1279 aquest el nomenà, vitalíciament, scriptor noster maior de arabico i, alhora, alfaquimus et fisicus noster, càrrecs que ocupà durant la resta del regnat, en què acompanyà el rei en l’expedició a Tunis i a Sicília (1282-83), període en el qual el substituí com a torsimany a la península el seu germà Jahudà.
Tots dos intervingueren en afers relacionats amb els mudèjars valencians —Jahudà era recaptador dels imposts d’aquests— Samuel, que posseïa immobles a la ciutat de València i al territori de Xàtiva, fou destituït i empresonat al principi del 1286 regnant Alfons el Franc
Ammenemes IV
Història
Penúltim faraó de la dinastia XII (1798-1790 aC).
Fill d’Ammenemes III, exercí dos anys com a corregent seu 1798-1797 Amb ell s’inicià la decadència de la casa regnant, bé que la situació, tant interior com exterior, sembla haver estat substancialment la mateixa que en època del seu pare
Tiberi III
Història
Emperador d’Orient (698-705).
Era militar i s’anomenava Absimar i, totalment estrany a la dinastia regnant, ocupà el tron durant l’exili de JustiniàII Hagué de lluitar constantment contra els àrabs, que amenaçaven les fronteres de l’Imperi, i morí en guerra contra Justinià, el qual, amb l’ajut de Tervel, rei dels búlgars, aconseguí de recuperar el poder
Frederica de Hannover

Frederica de Hannover
© Família Reial Grega
Història
Reina de Grècia.
Filla d’Ernest August IV de Hannover, duc regnant de Brunsvic i de Lüneburg, i de Victòria Lluïsa de Prússia, filla de l’emperador alemany Guillem II Es casà el 1938 amb el príncep Pau després rei Pau I de Grècia El 1967 hagué d’exiliar-se, juntament amb el seu fill, Constantí II de Grècia Era mare de Sofia , reina d’Espanya
Muzio Attendolo Sforza
Història
Senyor i (des del 1411) comte de Cotignola.
Capità de ventura, el capità Alberico da Barbiano l’anomenà, pel seu valor, lo Sforza , que esdevingué cognom Serví Perusa, Milà, Florència i Pisa Regnant Joana II de Nàpols, serví primer Alfons IV de Catalunya-Aragó nomenat el 1420 fill adoptiu i hereu de Joana i el 1423 el seu rival Lluís III d’Anjou Enviat per Joana als Abruços per lluitar contra els partidaris d’Alfons a l’Aquila ajudats per Braccio da Montone, morí prop del riu Pescara