Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
Unió de Kalmar
Història
Nom que rebé la unió dels tres regnes escandinaus sota Enric de Pomerània.
La coronació d’Enric, candidat imposat a la noblesa sueca per Margarida I de Dinamarca , regent d’aquests regnes, se celebrà el 20 de juliol de 1397 a Kalmar Els atacs d’Enric a la Hansa motivaren un progressiu neguit entre els suecs Després de moltes lluites, Gustau Vasa de Suècia posà fi a la Unió de Kalmar el 1523
Egbert de Wessex
Història
Rei de Wessex (802-839), aconseguí de reunir els regnes anglosaxons sota la seva supremacia, després de llargues guerres.
Bé que a la fi del seu regnat Mèrcia recuperà la independència i Egbert hagué de fer cara a les incursions escandinaves, posà les bases de l’hegemonia posterior de Wessex sobre els altres regnes anglosaxons
Anales de la Corona de Aragón

Portada de la primera part dels A nales de la Corona de Aragón (1562)
Història
Història dels regnes de la corona catalanoaragonesa de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita.
Aquest, nomenat cronista del regne d’Aragó el 1548, es dedicà a la investigació històrica en els arxius de tots els regnes de la corona, especialment a Barcelona i a Saragossa Fruit del seu treball foren els Anales Molt en contacte amb l’arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustí, aquest li revisà el text i influí en l’enfocament d’alguns episodis L’obra, en la seva estructura, imita els Annals de Tàcit, del qual Zurita era admirador El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la corona…
Nèustria
Història
Un dels regnes de la monarquia franca del període merovingi, que agrupava les províncies del N i del NW de la Gàl·lia.
Es formà el 561, després del repartiment entre els fills de Clotari I, a profit de Khilperic I, i englobava Soissons i París La intensa romanització d’aquest regne i l’ambició dels seus reis l’oposaren sovint a Austràsia, però aviat regnà l’anarquia, i els pipínids, majordoms de palau d’Austràsia, portaren a terme la unitat dels dos regnes 721 abans de proclamar-se rei Pipí el Breu 721
corona de Castella

Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres…
monedatge
Història
Impost periòdic establert ja al segle XIII en diferents regnes hispànics per tal d’evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal.
Implantat el 1202 al regne de Castella-Lleó amb el nom de moneda forera , fou introduït per Pere I de Catalunya-Aragó als seus estats i anomenat monedatge o maravedís al regne d’Aragó L’impost requeia sobre tots els béns mobles i immobles a raó de 12 diners per lliura, tenia caràcter general i no n'estaven exempts ni la noblesa ni l’Església ni els ordes militars Sota Jaume I el monedatge es convertí en un ingrés regular cada set anys en la proporció d’un morabatí per cada set aurei o béns equivalents Hi estaven subjectes tots els territoris en els quals corria la moneda jaquesa Aragó,…
fur
Història
Dret
Als regnes de València i d’Aragó, constitució
.
Les primeres compilacions compilació dels furs valencians foren denominades Costum de València, però aviat prevalgué la forma Furs de València , i, a Aragó, Furs d’Aragó
cort
Història
Assemblea política dels regnes ibèrics, des de la baixa edat mitjana, convocada i presidida pel rei (o pel seu lloctinent) i de la qual formaven part membres dels tres estaments socials: noblesa, clericat i burgesia.
Aquest tipus d’assemblea constitueix una institució que es donà, amb característiques semblants, en tots els estats de l’Europa occidental en aquesta època, bé que rebé noms diferents, entre els quals el de parlament L’opinió més generalitzada en situa l’origen en la cúria règia plena o extraordinària de l’alta edat mitjana, en la qual participaven els alts dignitaris i magnats del clericat i de la noblesa, assessorant el monarca L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la convertí en corts La primera…
bambara
Etnologia
Història
Individu d’una població sudànica del grup manding concentrada principalment a Mali, a les regions de Bamako, Ségou (ribes del Níger mitjà) i Sikasso (ribes del Bagoé i del Bani), i escampada en d’altres grups menys nombrosos a Senegal (conca del riu Saloum).
Els bambares aproximadament un milió d’individus parlen un dialecte del manding, són de cultura paleonègrida, influïda parcialment per l’islam, i posseeixen un art remarcable les màscares són particularment famoses S'establiren a la regió de Ségou vers el s XIII, i constituïren, a la segona meitat del s XVII, els regnes de Ségou i de Kaarta, substituint l’antic imperi de Mali El regne de Ségou experimentà un gran desenvolupament amb Biton Kouloubali 1712-55, que conquerí Macina, a l’est, i Kaarta En morir ell, el regne de Kaarta es revoltà per raons de successió, i aconseguí una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina