Resultats de la cerca

Defensor de la unió de txecs i eslovacs, fou designat primer ministre el 1935 Tractà de satisfer les reivindicacions de les minories, però, davant la intransigència dels sudets adscrits al nazisme, dimití 1938 poc temps abans que Hitler ocupés llur territori

Fill i successor de Segimon III, abandonà les reivindicacions al tron rus tractat de Pollnow, 1634, però rebé els ducats de Smolensk i Černigov S'oposà a la noblesa i hagué de signar amb Suècia l’armistici de Sztumska Wieś 1635

Aquest grup reclamava l’abolició de la monarquia, l’ampliació dels drets del parlament i una repartició igual dels béns entre tots els membres de la societat cristiana Aquestes reivindicacions trobaren ressò en una part de l’exèrcit, que s’amotinà 1649 Cromwell i Fairfax reprimiren la insurrecció

Comte Apponyi Vicecanceller 1844 i director de la cancelleria d’Hongria 1846-48, per l’oposició que mostrà a les reivindicacions nacionals que motivaren la revolta del 1848, esdevingué impopular L’any 1859 formà part del consell d’estat austríac Fou president de la cambra dels nobles 1861, càrrec que dimití el 1864 Elegit diputat 1865, secundà la política pactista de Deak 1867

Encapçalà les reivindicacions urbanístiques, d’equipaments, etc, dels barris enfront dels consistoris encapçalats pels alcaldes Massó, Viola i Socias Arran de les eleccions municipals del 1979 el seu paper polític minvà força Al començament del segle XXI era present sobretot en la problemàtica dels barris, amb la voluntat de facilitar al màxim el contacte entre els veïns i veïnes i les seves entitats

Aquesta federació fou promoguda pels britànics amb l’esperança d’acabar amb les reivindicacions iemenites sobre aquests territoris Tanmateix, davant la resistència de la població d’Aden, les tropes britàniques evacuaren el territori el 1967, a la vegada que la Federació d’Aràbia del Sud i el protectorat d’Aden proclamaven la República Popular del Iemen del Sud, que el 1970 prengué el nom de República Democràtica i Popular del Iemen

S'allistà en l’exèrcit anglès 1785-91 Exercí el periodisme polític als EUA 1794-1800 defensant els federalistes i atacant la Revolució Francesa Tornat a Anglaterra, fundà 1802 el setmanari Weekly Political Register , conservador i antijacobí, que assolí un tiratge de 60 000 exemplars 1816 Més tard, però, defensà les reivindicacions obreres i camperoles i hagué d’exiliar-se als EUA 1817-19 Propugnador de la reforma parlamentària del 1832, fou elegit diputat dels comuns

Ministre d’afers estrangers 1862-63, ocupà alts càrrecs entre el 1868 i el 1878 i sostingué una política expansionista i de reivindicacions territorials, sobretot a Tessàlia al Congrés de Berlín es mostrà radicalment nacionalista 1878 Primer ministre 1885-86, 1890-92 i 1895-97, provocà la guerra grecoturca a causa de Creta 1896-97 La derrota grega l’obligà a dimitir, però tornà a ocupar la presidència en 1902-03 i en 1904-05 Morí assassinat

S'adherí al Parti Ouvrier, de Jules Guesde El seu òrgan fou Le Républicain

Les reivindicacions camperoles abolició de prestacions personals, disminució dels delmes, llibertat de caça i pesca, etc es feren sobre la base d’un radicalisme evangèlic Poc organitzats, recorregueren el país destruint abadies i propietats se'ls uniren alguns petits senyors locals, com Götz von Berlichingen Les forces dirigides per Thomas Müntzer, un dels principals líders, foren derrotades per una coalició de catòlics i protestants a Frankenhausen 1525 molts dels seguidors s’uniren als anabaptistes Luter, que inicialment féu de mediador, els condemnà durament