Resultats de la cerca

Casada 1491 amb Lluís Maria Sforza Ludovico il Moro, duc de Bari, secundà les ambicions del seu marit al ducat de Milà Típica princesa del Renaixement, brillà per la fastuositat, el refinament i la intelligència

Especialitzat en literatura castellana i portuguesa del Renaixement, publicà nombrosos estudis i monografies Studies in Portuguese Literature 1914, Notes on the Spanish Renaissance 1930, Castilian Literature 1938, etc tingué cura de l’edició de l' Oxford Book of Portuguese Verse 1925

Fill illegítim de Nicolau III, marquès de Ferrara Continuà el mecenatge dels seus antecessors a Ferrara envers artistes i literats, que féu de la ciutat un gran focus del Renaixement italià El seu nom ha restat unit a l’obra mestra dels miniaturistes de Ferrara, la Bíblia Estense 1455

Ja a l’antiguitat, aquestes persones —que sempre despertaren curiositat—, considerades a Grècia i a Roma com a bufons, foren tingudes com a objecte de diversió, sobretot en les corts i els palaus Aquesta tradició es mantingué durant l’edat mitjana i el Renaixement i arribà fins a la cort mexicana de Moctezuma

L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…

Demòcrata i nacionalista, fou un dels líders del partit liberal després de la independència, i arribà a ministre i a president Fou partidari de l’aproximació a Rússia Traductor de poetes serbis, turcs, grecs i russos, la seva poesia reflecteix els temes nacionals tradicionals, els sentiments patriòtics i d’independència És un dels capdavanters del renaixement cultural del seu país Entre les seves obres cal destacar Smesna kitka ‘El brillant ram de flors’, 1852, Basnenik ‘Faules’, 1852 i Isvor't na Belonogata ‘La font del Belonogat’, 1873

Viatjant de comerç Membre de la Unió Catalanista, formava part de l’entitat Gent Nova i collaborà estretament amb Domènec Martí i Julià Escriví a “Gent Nova”, “Renaixement” i “La Nació” A l’època dels enfrontaments entre el Sindicat Únic i el Sindicat Lliure intervingué en un comitè creat per tal d’evitar les violències Llevat de l’època de la Dictadura, fou president del CADCI 1920-32 Conseller de Treball i d’Assistència Social de la Generalitat 1932, s’afilià a Esquerra Republicana Havia presidit l’entitat Villa de Salut l’Aliança

Fou president de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Presidí la comissió que el 1900 fou rebuda per la reina regent i que li exposà les reivindicacions catalanes Com a diputat provincial de Barcelona presentà 1909 un primer projecte de Mancomunitat, essencial en l’aprovació final de la institució Expressà el seu pensament, radicalment catalanista, a Lo Catalanista 1887-95 de Sabadell, L’Arc de Sant Martí , Renaixement , Ofrena , Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols i La República de les Lletres de València Era pare del crític literari…

Ingressà a la Unió Catalanista i fou deixeble de Martí i Julià Ingressà al CADCI 1906 i collaborà a La Tralla , Renaixement  i Lluita Dirigí La Nació , setmanari dedicat als voluntaris catalans que lluitaren amb els aliats durant la Primera Guerra Mundial Nomenat vicepresident de la Federació de Dependents 1923, s’afilià a l’Esquerra Republicana i fou president del CADCI 1932-34 El 1945 participà en la reorganització clandestina de l’Esquerra Republicana i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació mensual La Humanitat , que s’acabà per intervenció governativa Formà…

Al Baix Imperi romà eren d’ivori amb relleus a l’exterior representaven figures soles segle IV, escenes de cacera o jocs segle V Des de la fi del segle IV fins al segle VI es posà de moda de regalar a l’emperador i a d’altres personalitats uns díptics anomenats consulars perquè commemoraven el nomenament d’un cònsol, els quals tenien, a la part exterior, relleus d’ivori, molt rics en informació documental, i a l’interior hi havia cera per a escriure-hi A Bizanci foren repetits els mateixos temes amb finalitats similars A l’època gòtica i al Renaixement eren pintats o tallats a la…