Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Astíanax
Història
Heroi grec, fill d’Hèctor i d’Andròmaca, el qual, a proposta d’Ulisses, fou precipitat, infant com era, des de dalt d’una de les torres de les muralles de Troia.
La mort d’Astíanax ha estat objecte de representacions pictòriques vasos àtics i de tema literari tragèdies romanes, Sèneca, Racine
Bell-lloc de Dordonya
Història
Població de la Guiena, Occitània, al departament de la Corresa, França.
És important per la seva església abacial s XII El judici final del timpà del portal és una de les més antigues representacions d’aquest tema en l’escultura romànica
fal·lus
Història
Símbol de l’òrgan masculí de la generació.
Les representacions del fallus van íntimament vinculades amb els cultes fàllics fàllic 2 i han estat sovint usades com a amulets per diversos pobles Els romans divinitzaren el fallus com a Fascinus Deus
Faustina
Història
Emperadriu romana.
Muller d’ Antoní Pius Les seves representacions iconogràfiques tenen com a tret més característic el pentinat Li fou dedicat, juntament amb l’emperador, un temple al fòrum romà Hom n'ha trobat un retrat prop de la muralla romana de Barcelona
parlament
Política
Història
Dret constitucional
A la corona catalanoaragonesa, assemblea convocada pel rei, per tal de prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels estaments.
Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació
Luigi Reggio e Branciforte
Història
Militar
Política
Militar i polític italià.
Quart príncep de Campofiorito i gran d’Espanya Entrà al servei de Felip V i fou capità general de Biscaia i, més tard 1721-37, de València Residí al Real i hi creà una capella de música, dirigida per Francesco Corradini, amb la qual organitzà les primeres representacions d’òpera conegudes a València 1727 o 1728, que repetí en anys successius el 1731 en ocasió de l’estada a València del futur Carles III i que aviat hom representà per al públic al Corral de l’Olivera des del 1729
Junta de Salvació i Defensa de Catalunya
Història
Organisme format a Barcelona el 18 de juliol de 1873 en conèixer-se la presa d’Igualada pels caps carlins Tristany i Savalls per a organitzar la resistència al seu avanç.
Fou formada pel capità general, el governador civil, el president de l’audiència, representacions de les diputacions per Barcelona, Ildefons Cerdà, a més de l’alcalde de Barcelona i alguns diputats a les corts així, JRubaudonadeu, JAnselm Clavé, ECoromines, etc Declarà la milícia forçosa i imposà un tribut extraordinari de guerra, però no aconseguí d’obtenir del govern de Madrid facultats extraordinàries demanades el 22 de juliol i s’hagué de dissoldre el 26 de juliol Malgrat la seva curta durada, aconseguí d’imposar al govern una gran part de les seves mesures i significà uns…
Herodes
Història
Rei de Judea (40-4 aC).
Fill d’Antípatre, fou ministre d’Hircà II i governador de Galilea 47 aC fugitiu d’Antígon, es refugià a Roma, on el senat el proclamà rei de Judea, del qual regne s’emparà amb l’ajut dels romans Hellenista, partidari de Roma i gran estadista, mai no gaudí de l’estimació dels jueus L' evangeli de la infància el fa protagonista de la matança dels Innocents La figura d’Herodes ha estat tractada sovint en la iconografia religiosa, així com en la literatura popular catalana El Misteri del rei Herodes és una de les representacions, musicada en part, que tenia lloc, fins al segle XIX, a…
castell
Història
Nom donat sovint durant els segles XV i XVI als entremesos o representacions que formaven part de la processó de Corpus de Barcelona.
Eren conduïts en carretes i decorats amb construccions arquitectòniques Generalment corresponien a gremis i eren guardats a la casa dels castells o entremesos A València eren anomenats roques
cimera
cimera dita de Jaume I
© Fototeca.cat
Heràldica
Història
Militar
Guarniment que s’acoblava a l’elm i que consistia en figures molt vistoses.
Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era allusiva a l’amor per una dama Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes per cimera Un costum més…