Resultats de la cerca

És situat a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el pont de Seròs no havia estat volat, a l’indret anomenat Costa de la Barca Dels dies 22 al 27, aquest cap de pont fou atacat endebades per la 135 Brigada Mixta de Carrabiners i després per la 144 Brigada Mixta 44 Divisió republicanes Posteriorment fou l’escenari d’una àmplia operació ofensiva, també de l’Exèrcit Popular 7 al 22 de novembre de 1938, per tal d’alleugerir la pressió de les forces franquistes sobre les línies republicanes en els darrers moments de la batalla de l’Ebre El XXII Cos d’Exèrcit republicà ocupà ràpidament Seròs,…

D’idees republicanes avançades, publicà El obrero político Catecismo de doctrina política al alcance de la clase trabajadora 1869, Idea práctica de la federación 1870 i alguns manuals de comerç

Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i collaborà en diverses publicacions republicanes Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal

D’idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari “El Mercantil Valenciano” 1873 i 1875-78, i fou diputat a corts el 1893 La creixent expansió del blasquisme frenà la seva carrera pública Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l’època, i presidí la societat Lo Rat-Penat en 1910-12

D’idees republicanes, participà en les revolucions del 1830 i el 1848 i fundà els periòdics Le Réformateur 1834-35 i L’Ami du Peuple 1848 La seva militància política el portà a l’exili en diverses ocasions 1832, 1849 Elegit diputat 1869, 1876-78, defensà sempre la república És autor de diverses obres de temes químics i sanitaris

Separat de l’exèrcit per les seves idees republicanes 1877, hi fou readmès i passà a la reserva 1883 D’acord amb Ruiz Zorrilla, es revoltà a Madrid a favor de la República 1886 però, un cop fracassada la insurrecció i abandonat pels seus soldats, fou empresonat i condemnat a mort Indultat, fou deportat a Fernando Poo i, més tard, a Melilla

Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València 1914 Fou també president del consell d’administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers

Comerciant i banquer a Madrid, contribuí amb la seva fortuna a la defensa de Saragossa representà Aragó a la Junta Suprema Central 1808 i fou el primer a proposar la reunió de les corts de Cadis Durant el Trienni Constitucional fou director general de rendes, i el 1823 ministre de finances en el gabinet de Flórez Estrada Afiliat al partit progressista, el 1834 fracassà en un intent de restablir la constitució de Cadis el 1849 contribuí a la formació del partit progressista-democràtic, de tendències republicanes i socialitzants

Participà en diverses conspiracions republicanes contra la monarquia de Juliol El 1839, després d’haver dirigit amb Blanqui i Martin-Bernard la insurrecció de maig, fou condemnat a la pena de mort, commutada al cap de poc per la de cadena perpètua La Revolució del 1848 l’alliberà Molt popular, fou elegit diputat per l’Aude En la jornada revolucionària del 15 de maig de 1848 intentà de constituir un govern a la casa de la ciutat de París Novament condemnat a cadena perpètua, fou indultat per Napoleó III el 1854 Passà voluntàriament a l’exili, on morí

Obtingué el grau de brigadier i, per les seves idees polítiques, formà part dels grups més avançats de Catalunya En 1848-49, durant la Guerra dels Matiners fou el principal cap militar de les petites partides més o menys republicanes que lluitaren al Principat al costat dels carlins Més endavant fou elegit diputat a Corts Com a escriptor publicà Los mártires de la libertad española 1855, Juicio crítico de la guerra de África 1861, Ideas sobre la reforma de las fuerzas armadas en España 1870, Un ejército para el rey o un ejército para la patria 1887