Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
veguer de fora
Història
Oficial reial d’elecció anual que havia de recórrer els pobles de la part forana de Mallorca per tal d’informar-se del govern dels batlles i de l’administració de la justícia.
Entenia en qüestions de tutoria, escriptures de venda i emfitèutiques Intervenia en les zones de jurisdicció feudal Havia de residir a Sineu
baronia de Peratallada
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Peratallada (Baix Empordà) i que al s XII ja pertanyia als Peratallada.
El 1250 passà per enllaç als Cruïlles, barons de Cruïlles, que la conservaren fins al s XIX Per aquesta raó i pel fet de residir els barons de Cruïlles al castell de Peratallada, acabaren cognomenant-se Cruïlles de Peratallada
Maria Pérez Ansúrez
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla del comte castellà Pero Ansúrez, senyor de Valladolid i d’Elo Es casà el 1095, amb Ermengol V d’Urgell, que passà a residir a Lleó En morir aquest 1102, el seu fill Ermengol VI fou comte d’Urgell, sota la tutela del pare de Maria
torre
Història
Masoveria suburbana, centre d’una explotació agrícola, habitada per un parcer; el propietari solia residir a la ciutat.
Els ciutadans honrats de Barcelona acostumaren a comprar torres des de la fi del s XV en cas de pesta s’hi solien refugiar Algunes s’han conservat, com la torre del Fang a Sant Martí de Provençals Aquest tipus d’explotació fou posada també en pràctica per institucions benèfiques o hospitalàries, com l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona
Eduardo Ruiz Morales
Història
Republicà lerrouxista.
Conegué Lerroux a Madrid dins la redacció d' El País i posteriorment anà a Logronyo, on dirigí el diari Heraldo de la Rioja i fundà La Unión Republicana El 1906 passà a residir a Barcelona com a secretari polític de Lerroux i dirigí la revista El Progreso Ilustrado en 1912-13 fou regidor
Miquel de Navés
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i ambaixador reial.
Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança 1416 per a tractar de la solució del Cisma d’Occident Bisbe de Vic 1423, prengué possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi
metec
Història
A la Grècia antiga, nom donat als estrangers que residien, d’una manera estable, en una ciutat.
Hom sap que a Atenes no podien participar en la vida política ni tampoc ostentar càrrecs polítics Eren obligats a pagar alguns imposts per poder residir a la ciutat, exercir-hi el comerç, etc, i constituïen, generalment, un percentatge elevat en el conjunt de la població Actuaven en diverses professions ceràmica, banca, comerç, oficis liberals i solien viure al Pireu
Pere de Puigdorfila
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, diplomàtic i bisbe de Palència.
Era mallorquí, i des dels volts del 1295 residia a Roma a la cort papal El papa Climent V el nomenà vicecanceller de l’Església 1307 abans de fixar la seva seu a Avinyó 1309 Entre el 1306 i el 1307 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma
Tadeusz Kościuszko

Retrat de Tadeusz Kosciuszko realitzat per un artista desconegut (segle XIX)
© Belarus.by / Museu Tradicional Local de Brest
Història
Política
Polític polonès.
Combaté a la guerra de la Independència nord-americana 1776-83 De tornada a Polònia, dirigí la resistència dels patriotes polonesos contra els russos, els quals vencé a Racławice 1794 Vençut per russos i prussians a Maciejowice 1796 i fet presoner, un cop alliberat 1798 anà a residir a París, on escriví les seves memòries i diverses obres de tàctica militar
Antoni Pellicer i Peraire
Disseny i arts gràfiques
Història
Obrer tipògraf i internacionalista.
Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza 1872 Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88 Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària 1881 Fou així mateix un dels principals dirigents de la Federació…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina