Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tractat de Breda
Història
Tractat entre Anglaterra, Holanda, Dinamarca i França (31 de juliol de 1667) pel qual Anglaterra cedia a Holanda l’establiment de Surinam a canvi de Nova Amsterdam (Nova York) i Delaware, però mantenia la Navigation Act amb una dispensa, com a sola concessió, per als productes de Renània, els quals podrien ésser transportats per vaixells holandesos.
França recuperava Acàdia i restituïa les illes Antiga, Montserrat i Saint Christopher als anglesos
Masinissa
Història
Rei de Numídia.
Fill del rei Gaia, fou enviat a Hispània en ajut dels cartaginesos contra els romans Tornà a l’Àfrica el 206 aC i lluità per la possessió del regne patern, que li havia estat usurpat, però resultà perdedor davant Sífax Aleshores es féu aliat de Roma, contribuí a la derrota de les forces d’Asdrúbal i de Sífax i conquerí Cirta, capital del regne númida El 202 aC participà eficaçment en la derrota d’Anníbal, i Cartago li reconegué la independència del regne, alhora que li restituïa vastíssims territoris Amb l’ajut de Roma, pacificà el país i promogué una forta activitat agrícola i…
tractat de Rastatt
Història
Tractat de pau signat a la ciutat homònima el 6 de març de 1714, com a complement del tractat d'Utrecht
.
Fou establert entre el príncep Eugeni de Savoia-Soissons, per part de l’emperador Carles VI , i el mariscal duc de Villars, plenipotenciari de Lluís XIV de França L’emperador —que no havia volgut intervenir en el tractat d’Utrecht— rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella Flandes, Sardenya que a Utrecht havia estat atribuïda a Maximilià II Manuel de Baviera, Nàpols, Milà i els presidis de Toscana França conservaria Alsàcia amb Estrasburg i les places que Carles VI li havia arrabassat a la dreta del Rin, i hom restituïa les…
Bertran d’Armendaris
Història
Militar
Militar d’origen navarrès, baró de Palafolls (Maresme).
Amb Joan de Beaumont passà a Catalunya, on esdevingué un notable cap militar en la revolta contra Joan II Sobresortí en la defensa de Lleida 1463-64 i en la batalla entre Calaf i els Prats de Rei 1464 Entre altres fets militars, contribuí a abastar Cervera, assetjada per Joan II, i la defensà fins a la rendició 1465 Pere IV de Catalunya li concedí la baronia de Palafolls el matrimoni amb Joana Estefania de Pinós li donà opció al patrimoni dels vescomtes d’Illa i de Canet El 1466 fou nomenat capità de l’Empordà pro indiviso amb el seu germà Joan i amb Pere Joan Ferrer i també del bisbat de…
capitulació de Pedralbes
Història
Tractat general de pau signat a Barcelona, al monestir de Pedralbes, el 24 d’octubre de 1472 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó i representants de la ciutat.
En foren artífexs, sembla, el confessor del rei, Gaspar Ferreres, i els consellers Lluís Setantí i Joan Mateu posà fi pràcticament a la guerra contra Joan II, malgrat que no tot el Principat s’havia rendit, l’exèrcit francès ocupava els comtats de Rosselló i Cerdanya i el comte de Pallars mantenia la rebellió contra el rei La capitulació posava terminis per a adherir-se a tots els habitants del Principat i als castells i les forces que encara mantenien la bandera del rei Renat Atorgava perdó general i autoritzava el lloctinent Joan de Calàbria i els seus parcials a sortir de la ciutat…
Ponç V d’Empúries
Segell de Ponç V d’Empúries
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Comte d’Empúries (1277-1313).
Fill d’ Hug V i Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es refeu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran , lluità contra la invasió francesa del…
,
guerra del Francès
Escenificació de la Guerra del Francès: El timbaler del Bruc, segons una pintura mural del mas de les Ferreres, a Rellinars
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Nom que hom dóna, als Països Catalans, a la guerra contra Napoleó, que tingué lloc del 1808 al 1814.
Als Països Catalans, la trajectòria de la guerra fou marginal al Principat i al País Valencià, i encara més a les Balears, on, gràcies a l’ajut de la flota anglesa, no es produí la invasió napoleònica Menorca i, sobretot, Mallorca foren refugi dels resistents catalans i valencians i alhora una bona font de recursos frumentaris i militars, especialment al principi de la guerra La penetració francesa als Països Catalans es produí com a conseqüència del tractat de Fontainebleau 1807, que establia l’entrada de cossos d’exèrcit francesos per tal d’atacar Portugal Un d’aquests cossos, el del…