Resultats de la cerca

Estudià a París, on s’adherí al Romanticisme, i de nou al seu país passà a dirigir el Teatre Nacional de Iaşi 1840-42 Collaborà en revistes d’orientació nacionalista i liberal, i participà en la revolució del 1848, el fracàs de la qual el dugué a l’exili En retornar, entre d’altres activitats dirigí la revista România literară 1855, que propugnava la independència dels principats Obtingué càrrecs polítics diversos ministre d’afers estrangers, 1859 ambaixador a París, 1855 Recollí la tradició de cançons populars amb Poezii populare ale românilor ‘Poesies populars romaneses’, 1852-…

Entre els seus representants, influïts pel Romanticisme i la Illustració, es destaquen Vodnik, Drašković, Karadzić, Kopitar, Niagos i Preseren

Cònsol a Cadis, propagà les idees de Schlegel i sostingué una polèmica amb Alcalá Galiano i Joaquín de Mora a favor del Romanticisme A Alemanya publicà Floresta de rimas antiguas castellanas 1821-25 i Teatro español anterior a Lope de Vega 1832

S'inicià sota la influència del Romanticisme francès i evolucionà després cap a formes més clàssiques La seva obra, composta de faules, sàtires i poemes de tema històric, de caràcter liricopatriòtic, fou aplegada el 1863 sota el títol Meditatii, elegi, epistole, satire şi fabule

Professor de literatura, ingressà a la carrera diplomàtica Influït pel Romanticisme de Bécquer, per Campoamor i pels simbolistes francesos, escriví novelles El bachiller , 1895 Pascual Aguileras, El domador de almas , etc, i poesies, recollides a Perlas Negras 1898, Místicas, Poemas 1901, Lira heroica 1902, Serenidad 1914, etc

S'educà a Oxford, d’on després fou professor De la seva obra poètica, que anuncia ja el Romanticisme, cal destacar The Pleasures of Melancholy 1747 i The Triumph of Isis 1749 Com a investigador de la literatura fou autor d’unes Observations on the Faerie Queene of Spenser 1754 i d’una History of English Poetry 1774-78

Diputat a les corts de Cadis, defensà la llibertat del seu país i l’abolició de la mita Escriví poesies de tipus neoclàssic, però també impregnades d’un cert Romanticisme, de les quals cal destacar La victoria de Junín, Canto a Bolívar 1825 i Al general Flores, vencedor de Miñarica 1835 El 1947 foren editades les seves Poesías Completas

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

S'alineà al costat de Prússia en la guerra Francoprussiana 1870, contra la voluntat del seu poble, i proposà la reconstrucció de l’imperi alemany sota el ceptre dels Hohenzollern El moviment del Kulturkampf féu difícil la seva relació amb els súbdits, majoritàriament catòlics Encarnació viva del Romanticisme, s’aïllà de tothom i, misantròpic, es lliurà a la protecció dels artistes sobretot de Wagner i a viure l’art, gairebé com una obsessió Féu bastir les sumptuoses residències de Herrenchiemsee, Neuschwanstein i Linderhof Deposat el 1886, a causa d’una malaltia mental, fou…

Antioccidentalista, aquest corrent tenia, en la seva formació, quatre factors determinants el Romanticisme, l’idealisme alemany especialment Schelling i Hegel, els costums i les tradicions nacionals russos i la mística ortodoxa Al dualisme entre la raó i la fe i a l’intellectualisme dels occidentals els eslavòfils oposaven un integralisme cognoscitiu, en què l’acte del coneixement ha d’ésser un acte vital de tot el subjecte i ha de procedir d’una consciència ecumènica sobornaja i mística que es realitza solament en l’Església Ortodoxa La gnoseologia eslavòfila tenia, doncs, en…