Resultats de la cerca

S’allistà a l’exèrcit republicà l’octubre del 1937, i, el juny del 1938, caigué pres al front d’Aragó Inicià aleshores un periple per diversos camps de concentració acadèmia militar de San Gregorio Saragossa, Miranda de Ebro Burgos, Urduña Biscaia i Aranda de Duero Burgos, i per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda Burgos, la provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero Saragossa, la Model de València i la de Castelló Enquadrat el 1942 al batalló disciplinari de soldats treballadors penats número 95 per fer treballs forçats a Arcos de Jalón Sòria, Cuelgamuros- Valle de los Caídos…

Fill de Marià Rubió i Bellver Fou amic de Cambó, passant d’Amadeu Hurtado, membre d’Acció Catalana i de l’Esquerra Republicana S'exilià el 1938 a França Tornà a Catalunya el 1948 Publicà Estat Espanyol Societat Anònima 1930, en collaboració amb NMart Catalunya amb Europa 1932, La Justícia a Catalunya 19 Juliol 1936-febrer 1937 1937 i llibres jurídics o de política internacional com La lucha por la paz Guerra fría o guerra total 1955

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1910 en memòria dels serveis del seu difunt marit Raimundo Fernández-Villaverde y García-Rivero, president del consell de ministres

Organitzà els pagesos de l’Urgell i el 1936 fou elegit secretari de la Federació de Treballadors de la Terra de la UGT Milità a la Unió Socialista de Catalunya i desaprovà la integració d’aquesta al PSUC El 1939 s’exilià a Mèxic, i el 1959 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya

A Madrid fou redactor d' El Correo i El Resumen A Cuba, fou secretari del govern de Matanzas, i a les Filipines, governador de La Isabela Publicà un volum dels dos prevists sobre Los dos primeros años de la regencia 1889 i De mi cosecha Colección de artículos 1891

Lluità contra el cantonalisme a Cartagena i València i contra el carlisme en la tercera guerra Estigué destinat a les Filipines 1884-90 i fou governador de les Marianes A Cuba fou comandant militar de Bayamo i es distingí al combat de la Loma del Gato, on ascendí a general 1895 Morí a l’acció d’El Caney, contra l’exèrcit dels EUA, al capdavant de forces molt inferiors en nombre i condicions Publicà una Memoria sobre la organización del ejército 1876 A Eivissa hom li aixecà un gran monument per subscripció popular inaugurat per Alfons XIII el 1904

La vinculació, amb caràcter agnatici, la feu en favor del seu net Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí En morir sense fills el seu net sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubio de Salinas, muller de Vicent de Castellví i de Montsoriu, comte del Castellar i de Carlet, i als seus descendents

El comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d’Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia mort el 1794, senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal

Fill d’ Ermengol I Succeí el pare, sota la tutela de l’oncle Ramon Borrell de Barcelona, el qual degué adquirir aleshores certs drets sobre els castells d’Alòs de Balaguer, Malagastre, Montmagastre, Rubió i Artesa de Segre, reivindicats més tard pel fill Berenguer Ramon I Combaté els musulmans i aconseguí d’eixamplar notablement les fronteres del comtat Morí durant un pelegrinatge a Terra Santa

El seu nom apareix també com a Berenguer Era a Adrianòpolis quan Roger de Flor hi fou assassinat 1305 Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Ramon de Tous foren els tres únics supervivents Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel Paleòleg els perdonà la vida Rubió i Ors dedicà a Roudor un poema