Resultats de la cerca

Utilitzat aquest lema per Isaac Butt en la seva campanya electoral, esdevingué un partit polític dels diputats irlandesos a Westminster Amb Stewart Parnell a Dublín i Gladstone a Londres, fou el centre de les relacions angloirlandeses fins el 1914, que fou aprovada Com a moviment unitari fracassà, a causa de les aspiracions independentistes del Sinn Féin, que assolí la independència 1921 d’Irlanda del Sud Suspesa durant la Primera Guerra Mundial, la Home Rule regí des del 1920 solament sobre l’Ulster

President de la Home Rule 1877, perfeccionà la tàctica de l’obstruccionisme President de l’Irish Land League 1879, lluità sense èxit contra la llei repressiva del 1800 per a finir amb l’agitació camperola Fou empresonat 1881-82, però arribà a un compromís amb Gladstone Això no obstant, l’assassinat del secretari per a Irlanda 1882 facilità l’aplicació de noves lleis repressives Gladstone, de nou al poder el 1886, defensà les propostes de la Home Rule, però Parnell, acusat de terrorisme pel The Times i desprestigiat per la seva vida privada, fou deposat com a cap de la Home Rule 1891

Membre del partit nacionalista irlandès, el 1891 féu costat a Parnell L’any 1900 esdevingué dirigent del partit, càrrec des del qual maldà per assolir la Home Rule Tanmateix, mantingué una política moderada, que fracassà en produir-se l’alçament de Pasqua del 1916 Aquest esdeveniment l’eclipsà com a polític

Liberal, fou membre del parlament 1886-1918 1920-24, ministre de l’interior 1892-95 als gabinets Gladstone i Rosebery i primer ministre 1908-16 Obtingué el Parliament Act 1911 i defensà el Home Rule Bill , que fou promulgat el 1914 El 1915 formà un govern de coalició, però hagué de dimitir l’any següent i fou substituït per Lloyd George, fet que provocà la divisió del partit liberal Asquith aconseguí d’unificar altra vegada el partit i en fou cap del 1923 al 1926

S'inicià amb l’oposició d’un sector del partit liberal a l’acceptació del Home Rule d’Irlanda per Gladstone 1885, que dugué a la creació del Liberal Unionist Party 1886, dirigit per Spencer Compton Cavendish i Joseph Chamberlain Després d’un procés de collaboració i aliances electorals amb els conservadors, s’hi fusionaren amb el nom de The Conservative and Unionist Party del 1911 al 1985 Després de la separació adoptaren el nom d’Ulster Unionist Party UUP, el qual, fins el 2003, que fou superat per la seva escissió, el Democratic Unionist Party , es mantingué com el primer partit a Irlanda…

Pren la denominació de Guillem III d’Orange, que derrotà en la batalla de Boyne 1690 el rei Jaume II, el qual intentava mantenir la supremacia catòlica a Irlanda El 1800 s’integrà en la Unió i s’expandí per Anglaterra, on sostingué una política antiliberal L’emancipació dels catòlics atorgada el 1829 exacerbà l’hostilitat dels orangistes, a la qual respongué el govern britànic amb la prohibició 1836 de l’orde Els enfrontaments entre orangistes i catòlics s’intensificaren arran dels projectes del Home Rule el 1886 i el 1893, i la seva aprovació el 1912 donà lloc al sorgiment d’una branca…

D’origen escocès aristocràtic, estudià a Oxford, d’on sortí afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes Formà part del govern de Peel com a ministre de comerç 1843-45 i com a ministre de les colònies 1845-46 Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acabà presentant-se al Liberal Party Ministre de finances 1852-55 i 1859-66, aconseguí la reducció d’imposts, menà una política lliurecanvista i propugnà una nova reforma electoral Dirigent del partit 1867 i primer ministre 1868-74, desplegà una activitat reformadora de…

A la segona meitat del s XVI Anglaterra impulsà les seves expedicions comercials Muscovy Company, i durant el s XVII organitzà les grans companyies privilegiades capdavanteres de la colonització anglesa a l’Àsia, Amèrica del Nord i Àfrica British East India Company, 1600 Hudson's Bay Company, 1670 Royal African Company, 1672, etc La colonització anglesa, que, segons les teories mercantilistes del pacte colonial, aspirà més a establir bones bases comercials i estratègiques que no pas a incorporar amplis territoris, hagué de lluitar amb la competència francesa, holandesa, castellana i…