Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Manuel Planas i Casals

Manuel Planas i Casals
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Advocat Esdevingué el cap del partit liberal conservador a Catalunya i el representant típic del caciquisme Fou diputat a corts per Sant Sadurní i Granollers del 1877 al 1896 El 1897 fou nomenat senador vitalici a més, fou en diverses èpoques president de la Diputació de Barcelona La presència del catalanisme a partir del 1901 precipità la liquidació del seu partit, que dissolgué
brodador | brodadora
Història
Menestral que brodava.
Durant l’edat mitjana els brodadors o les brodadores treballaven al servei de l’església o de la cort Al s XV, a Barcelona s’integraren a la confraria dels freners i alguns d’ells formaren veritables dinasties, com els Sadurní A València estigueren units amb els armers A Mallorca s’organitzaren, el 1512, conjuntament amb els pintors, sota la confraria de Nostre Dona de la Clastra Més tard, el 1578, s’uniren al gremi dels escultors, i el 1602 se separaren dels pintors La confraria desaparegué el 1651 per decadència de l’ofici
Joan Casanovas i Maristany
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Llicenciat en dret 1911, es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits Milità en el Partit Republicà Català i fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès 1919-23 Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó Com a conseller de la Mancomunitat de Catalunya 1921, fou un dels portaveus de l’oposició de l’esquerra enfront de la Lliga Regionalista Implantada la Dictadura, s’exilià a França 1924, i sostingué l’actuació de Francesc Macià i d’Estat Català, al qual, de fet, pertanyia Collaborà a Ressorgiment de Buenos Aires, i a les Hojas Libres , que dirigia…
Antoni Francesc Josep Jorba i Ferran
Història
Descobridor.
S'enrolà en el cos de voluntaris de Catalunya que formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia Amb uns quants companys s’internà cap al nord i contribuí a fundar les missions de San Carlos, San Luis Obispo, etc S'establí en aquella zona i es dedicà a la ramaderia Es casà amb una indígena El seu nom ha donat origen al topònim Yorba Linda, localitat californiana
Palau
Història
Família d’argenters barcelonins dels s. XV-XVI.
En una primera generació hi ha Jaume Palau , que el 1431 féu una corona, un encenser i altres joies per a Sant Pau del Camp i el 1451 fou nomenat per a taxar l’obra del palli de Sant Jordi, del brodador Antoni Sadurní, per a la capella del Palau de la Generalitat A una segona generació pertany Berenguer Palau I , autor de la custòdia de la parròquia de Rialb —amb Martí Ximenes de Vilanova— 1455, de les creus d’argent del monestir de Sant Jeroni de la Murtra 1451 i de la confraria de les Ànimes del Purgatori de Guissona 1462 per encàrrec del capítol de la seu de Barcelona 1462…
Calort
Història
Abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles, després de la solució del conflicte adopcionista provocat per Fèlix d’Urgell.
Vers el 835 fundà el monestir de Sant Salvador de la Vedella, com a dependent del de Tavèrnoles, després de repoblar la part alta del Llobregat, a la regió de Fígols
Vilarnau
Història
Antiga domus o casa forta del municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), a l’indret conegut modernament pel molí del Racó
.
Existia ja el 1196, que el bisbe autoritzà la construcció al seu costat d’una capella de Santa Maria, que es trobava en ruïnes el 1508 Fou reedificada poc després, i torna a constar com a ruïnosa el 1791
Ranes
Història
Antiga quadra de l’Alt Penedès, propera a la de Malcavaller, entre els termes de Subirats, el Pla del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia.
la Verneda de Sant Feliu
Història
Antic mas i casa forta del municipi de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), situada en una planura, sota els espadats de Collsameda i el puig de Sant Llorenç.
Es troba al costat de l’antiga parròquia i ara sufragània de Sant Feliu de Planeses Sembla que ocupa el lloc de l’antiga fortalesa de Planeses, anomenada ja el 1440 casal de la Verneda
bandolerisme
Història
Activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones, propietats, edificis, vehicles, etc.
Fenomen social de tots els temps, el bandolerisme és l’expressió del malestar econòmic i social, sovint amb implicacions polítiques, religioses i fins i tot ètniques, motivat fonamentalment per la misèria dels humils i en relació inversa amb les possibilitats dels estats en funció de l’ordre públic La seva existència es remunta a l’antiguitat, i tingué uns períodes d’acusada gravetat en el món romà de l’època republicana a Itàlia, a les illes mediterrànies, a Hispània, a l’Àsia Menor i a Egipte, durant l’època d’August a Itàlia i a Sardenya i sobretot durant el Baix Imperi Reaparegué amb tota…