Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Francisco Salmerón
Història
Polític castellà.
Militant del partit progressista, participà en les revoltes del 1848 i el 1854, que aquest organitzà Diputat el 1854 i el 1869, de primer sostingué la candidatura d’Espartero al tron i després la d’Amadeu de Savoia Durant la Primera República presidí el Congrés En advenir la Restauració deixà la política, fins que s’afilià al partit progressista de Ruiz Zorrilla
Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolas Salmeron y Alonso
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…
Josep Maria Vallès i Ribot
Josep Maria Vallès i Ribot
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Estudià dret a Barcelona, i s’especialitzà com a criminalista fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Des de molt jove milità al Partit Republicà Federal i, a vint-i-quatre anys, fou diputat a les Corts Constituents de la Primera República 1873 Primer president del Centre Federalista de Barcelona, diputat provincial i coredactor del Projecte de constitució per a l’estat català 1883, representà diversos districtes catalans a les Corts de Madrid al llarg de legislatures successives Fundà els periòdics El Federalista , La Voz de Cataluña i La Región Catalana , i…
Eduard Palanca i Asensi
Història
Política
Polític.
Residí gairebé sempre a Andalusia i a Madrid Advocat i republicà, partidari de Salmerón, fou diputat a corts 1869, membre de les corts constituents de la república i, durant aquest règim, ministre d’ultramar 1873
Manuel Verni i Puig
Història
Política
Polític republicà.
Fou regidor de la seva ciutat natal en diverses ocasions 1895, 1915 Milità en la Unió Republicana de Salmerón i seguí aquest en la Solidaritat Catalana, i ingressà després a la Unió Federal Nacionalista Republicana Fou diputat provincial per Lleida el 1909
Ignasi Vidal i Bennàsar
Història
Dirigent republicà.
Fou un dels fundadors del Partit Democràtic Republicà Federal a les Illes, en 1868-69, membre de la junta revolucionària del 1868 i després alcalde segon de Palma 1869-73 Amb la Restauració, després de fer costat als intents d’Antoni Villalonga per a reorganitzar el republicanisme federal, es passà a Salmerón i fou el cap d’un minúscul grup de republicans centralistes a Mallorca 1896-99
Santiago Soler i Pla

Santiago Soler i Pla.
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Advocat, fou redactor d' El Constitucional , membre del partit democràtic i el 1869 diputat republicà federal per Barcelona a les corts constituents El 1873 tornà a ésser elegit diputat i fou ministre d’estat en el govern de Salmerón juliol-setembre La seva alineació amb la dreta del republicanisme el dugué a ésser candidat castelarista en les eleccions del 1876 Posteriorment fou regidor de Barcelona
Joan Salas i Anton
Història
Economia
Cooperativista.
Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa, Revista…
Joan Pujol i Vivé
Història
Militar
Militar de carrera, s’uní aviat a la sèrie de conspiracions i aixecaments progressistes de 1866-67.
Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905
Eusebi Corominas i Cornell
Eusebi Corominas i Cornell , carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà…