Resultats de la cerca

Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica 1935, publicà —entre el 1946 i el 1955— alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Libre “de Benedicta tu in mulieribus" , contra l’opinió de Salvador Galmés

Sabater, de molt jove collaborà a El Rayo 1912-14 i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914 A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí Fundà també Cultura Obrera 1919-24, que dirigí 1919-22

Germà de Maria Antònia Salvà i Ripoll Membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca i director de la revista La Nostra Terra en 1929-36, fou un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca el 1930 Tingué més una activitat econòmica que no política secretari del Banc de Crèdit Balear 1929-49 i president del Foment de Turisme 1934

De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…

Era mestre d’escola, però s’uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzava contra les tropes isabelines En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol Indultat després del conveni de Bergara 1839, passà a l’Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable

Ordenat de sacerdot el 1816, del 1820 al 1823 fou secretari de la diputació de les Balears Malvist a causa del seu liberalisme, el 1824 féu un viatge a França, on tornà —ja d’una manera definitiva— l’any següent Doctor en dret civil i canònic, començà a París una activitat erudita que fou causa del seu nomenament com a membre de l’Academia de la Historia 1829 Des d’aleshores s’establí a Madrid, on fou bibliotecari del duc d’Osuna i bibliotecari interí de l’Academia de la Historia, cosa que li permeté de continuar els seus treballs erudits, el més important dels quals és la Colección de…

L’acord completava el tractat dels Pirineus i consumava la separació d’una part de la Cerdanya, que era atribuïda al rei francès la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir Miquel de Salvà aconseguí que Llívia restés vinculada al Principat en forma d’enclavament dins la zona que passà a França

Bé que aquests dos darrers foren condemnats a mort en un juí de prohoms 1520, Joan Arinyó se salvà gràcies a la intervenció del batlle de Barcelona Macià Julià, cosa que li costà el càrrec

El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan segle XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós

Fundador de la branca Borbó-Condé Adherit al calvinisme, fou condemnat a mort pel fet d’haver participat en la conjuració d’Amboise La mort de Francesc II 1560 li salvà la vida Cap dels hugonots, fou vençut a Jarnac 1569 i assassinat per instigació del duc d’Anjou