Resultats de la cerca

Emigrà a Cuba 1914, on emprengué l’activitat comercial i fou president del Centre Català de l’Havana, en 1923-24 Fundador, amb Claudi Mimó, Joaquim Muntal, Marià Grau i Josep Conangla i Fontanilles, del Club Separatista Català 1922 i secretari de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, presidida per Francesc Macià Retornà a Catalunya 1931-36 En esclatar la guerra civil, tornà a Cuba i fou delegat de la Generalitat, fundador de la revista “Combat” 1956-58 i director de “La Nova Catalunya” 1908-32 i 1942-59 Portaveu del Centre Català de l’Havana en 1944-60, any que…

Lluità 1826-27 a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins preses de Morella i Berga El 1841, a Madrid, la seva defensa del palau reial impedí el rapte d’Isabel II pels moderats A la segona guerra Carlina destacà a la presa de Castelflorite 1849 i fou ascendit a mariscal de camp Fou governador militar de Lleida 1849-51 i dos cops capità general de Catalunya 1854 i 1858-62 el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita 1860 i capturà el pretendent Carles L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els…

Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló 1926, activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any Posteriorment, s’establí a Bèlgica S’oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928 Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa De retorn a…

Vida i obra Llicenciat en dret i en lletres, es dedicà al periodisme i milità en el federalisme català De jove collaborà a La Renaixença , Joventut  i L’Esquella de la Torratxa , entre altres publicacions El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels impulsors més actius del nacionalisme català d’aquell continent Catalunya fou sempre l’eix vertebrador de la seva obra intellectual A l’Havana fou president del Centre Català i director de La Nova Catalunya  1908 El 1914 presidí el jurat dels Jocs Florals de l’Havana i participà en l’organització de les edicions del certamen de l’any 1923 i el…

Llicenciat en dret 1911, es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits Milità en el Partit Republicà Català i fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès 1919-23 Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó Com a conseller de la Mancomunitat de Catalunya 1921, fou un dels portaveus de l’oposició de l’esquerra enfront de la Lliga Regionalista Implantada la Dictadura, s’exilià a França 1924, i sostingué l’actuació de Francesc Macià i d’Estat Català, al qual, de fet, pertanyia Collaborà a Ressorgiment de Buenos Aires, i a les Hojas Libres…

Malgrat les esperances suscitades inicialment pel govern Silvela-García Polavieja cristallitzades en la formació de la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja , l’actuació del ministre era la negació de les reformes promeses, i singularment del concert econòmic a què hom aspirava campanya del Concert Econòmic per tal de posar terme a l’exagerada contribució catalana a les despeses de l’Estat espanyol, abusivament administrat pel centralisme madrileny La Lliga de Defensa Industrial i Comercial convocà un míting gener del 1899 que inicià el moviment, però no fou fins a la…

Fill d’Ignasi Murillo, conegut farmacèutic de Sant Cugat, cursà estudis de farmàcia a l’Escola de Farmàcia de Barcelona, on es doctorà Emigrà a l’Havana el 1907 i treballà com a gerent tècnic a la important drogueria i farmàcia La Americana, de la qual esdevindria més tard el seu propietari Fou un dels mentors de la comunitat catalana, i molt aviat, participà en activitats nacionalistes catalanes i fou un dels promotors més actius al si de la comunitat catalana a Cuba Impulsà l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, fou president de l’Orfeó Català de l’Havana i també del Centre…

Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper, aconseguiren l’anullació de la…

Entre el 1922 i el 1934, en foren publicats set volums volum I i vol II 1922 III 1924 IV 1926 V 1928 VI 1931 VII 1934, que arribaren fins a la mort de Felip II de Castella 1621 Una part del darrer volum VIII, 1937, que abraça els primers vint anys del regnat de Felip IV, ja impresa, fou destruïda després de la Guerra Civil Espanyola i restà de fet inèdita fins que, a partir d’un únic exemplar conservat, fou reeditada per Jaume Sobrequés el 1979 Originàriament, l’obra havia de constar de tretze parts i arribar a l’any 1919 La part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament i és…

L’origen immediat en fou l’oposició al rellançament de l’aventura colonial marroquina, promoguda pels interessos miners al Rif el 9 de juliol d’aquell any una operació de policia per a protegir el ferrocarril miner prop de Melilla encengué un veritable conflicte bèllic, i el ministre de la guerra del govern d’ Antoni Maura i Montaner , general Linares, decidí de trametre a l’Àfrica un cos expedicionari de més de 40000 homes, reservistes casats i amb fills en llur majoria, i —potser com a “mesura punitiva"— trets en bona part del Principat Aquests fets, sentits per la ciutat com una provocació…