Resultats de la cerca

A la Primera Guerra Mundial lluità contra les tropes austrohongareses i dirigí la retirada d’Albània 1915 El 1921 esdevingué rei dels serbis, dels croates i dels eslovens, i, a causa de les pressions del partit radical serbi, promulgà una constitució Vidovdan que atorgava a Sèrbia un paper predominant Això provocà enfrontaments entre els serbis centralistes i els croats federalistes, que culminaren en l’assassinat 1925 del cap del partit camperol croata, Radić El rei aprofità la situació per a abolir la constitució del 1921, dissoldre el parlament i implantar un…

El triomf dels turcs representà el sotmetiment dels serbis a l’imperi Otomà La batalla esdevingué un dels símbols fundacionals del nacionalisme serbi El combat és descrit a la novella catalana medieval d’autor anònim Jacob Xalabín

Originàriament vigilaven les fronteres meridionals del regne, però en produir-se les invasions turques s XVI foren desorganitzats i esdevingueren bandolers Al s XIX, reconeguda llur autonomia al districte d’Hajdú, feren costat als independentistes serbis 1804-13 i búlgars i serviren Rússia contra Turquia 1877-78

Fill d’Esteve I, restaurà la dinastia dels Kotromanić Consolidà el seu país i li donà prestigi polític Aconseguí 1326, en lluita contra els serbis, accés a la mar i es beneficià de les lluites entre Venècia i Hongria El succeí el seu fill Tortko I

Fill d’Ivan Šišman, príncep de Vidin Bdyn, succeí el tsar Jordi II, darrer de la dinastia Terter Recuperà els territoris de la Bulgària meridional, ocupats pels bizantins, i s’alià amb l’emperador Andrònic III contra els serbis 1327, que el derrotaren a Velbugd Küstendi el 1330

Fill de Bela IV i de Maria Làscaris, fou associat al tron el 1245, i es casà amb Elisabet, hereva del kan de Cumània Rebé del seu pare Transsilvània i les províncies orientals d’Hongria 1262, i ocupà diverses ciutats búlgares del Danubi 1263-66 Morí durant la campanya contra els serbis

Fou diputat i alcalde de Split 1897 Durant la Primera Guerra Mundial organitzà el Comitè Iugoslau a Londres Partidari de la unió dels croats, serbis, eslovens i montenegrins en un únic estat, fou un dels signants del pacte de Corfú 1917 Fou ministre d’afers estrangers 1918-20 del nou estat iugoslau

Fou una de les principals figures panslavistes i, per aquesta raó, impulsà les revoltes dels serbis i dels búlgars contra els turcs otomans, revoltes que foren infructuoses Després d’haver estat diplomàtic sota el regnat d’Alexandre II, fou nomenat ministre de l’interior per Alexandre III, i aquest període es caracteritzà per la duresa de les seves mesures repressives i per les seves tendències marcadament favorables a l’absolutisme

Fill de Joan VI Cantacuzè, fou destinat a la província de Tràcia sense drets d’heretatge, que havien estat atribuïts als descendents de Joan V Paleòleg, el seu gendre i collega Associat al tron el 1353, no volgué renunciar a l’autoritat imperial en abdicar el seu pare 1355 Capturat pels serbis en la seva temptativa d’apoderar-se de la Macedònia 1357, fou consignat a l’illa de Tènedos, i, a instàncies del seu pare, acceptà el despotat de Mistràs, juntament amb el seu germà Manuel

Demòcrata i nacionalista, fou un dels líders del partit liberal després de la independència, i arribà a ministre i a president Fou partidari de l’aproximació a Rússia Traductor de poetes serbis, turcs, grecs i russos, la seva poesia reflecteix els temes nacionals tradicionals, els sentiments patriòtics i d’independència És un dels capdavanters del renaixement cultural del seu país Entre les seves obres cal destacar Smesna kitka ‘El brillant ram de flors’, 1852, Basnenik ‘Faules’, 1852 i Isvor't na Belonogata ‘La font del Belonogat’, 1873