Resultats de la cerca

Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi, Ferran II de…

Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en morir ell el 1474, un…

El contrafort de la serra de Collserola als vessants del qual és situada rep el nom de turó d’en Vilana més amunt del mateix turó fou construït el gran collegi dels escolapis de Sarrià

És anomenada pel fet que, segons l’evangeli de Lluc, Jesús hi ressuscità el fill d’una vídua del lloc

Coneguda, abans del segle VI dC, amb el nom de Tullianum , era pròpiament el lloc patibulari on foren ajusticiats, entre altres, Jugurta, Vercingètorix i els participants en la conjuració de Catilina Segons la tradició, també hi estigué empresonat sant Pere

S'estenia des de Pella, al nord, fins a Maqueront, al sud Durant el govern de Joan Hircà 76-67 i 63-40 aC, formà part de la seva etnarquia, i en el d’Herodes el Gran 40-4 aC fou atribuïda al seu germà Ferora per August A la mort d’Herodes, un esclau seu, anomenat Simó, s’hi proclamà rei Restablerta la situació, Herodes Antipas 4 aC-40 dC heretà del seu pare la tetrarquia de Galilea i Perea i en fortificà una de les viles, Beth-Haram, per oposar-se a les incursions dels nabateus Sota Agripa II 50-100 dC, algunes parts de Perea foren incorporades 54 o 55 dC al seu regne per Neró

Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el 863, aquest…

Situada a l’època de Dioclecià i Maximià, l’obra ofereix una visió dels costums de l’època i explica el martiri d’alguns sants

Pertangué al s XIV a Antoine le Flamenc, que hi fundà l’església de Sant Jordi, i després a Pere de Puigpardines, casat amb Escarlata, dita Carolina, amb la qual tingué Galceran de Puigpardines, que el succeí a Karditsa, Francesc de Puigpardines, senyor de Calandri i de Talandi o Atalandi, i Francesca de Puigpardines, muller de Guillem d’Almenara, castellà i veguer de Levàdia

Fundada segurament al s XIV aC, fou capital del regne neohitita de Ya'diya, dit després Šam'al, des del començament del s XII fins al final del s VIII aC, que fou annexada a l’imperi assiri per Sargó II/> El clos de la ciutat, de 720 m de diàmetre i delimitat per dues muralles, comprenia un turó sobre el qual hi ha la ciutadella El jaciment, en molt mal estat de conservació, fou excavat del 1888 al 1891 per una missió arqueològica alemanya, que hi trobà també relleus i escultures, conservats actualment a Berlín i a Ankara