Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
belga
Història
Individu d’un grup de pobles celtes que, procedents de la Germània, s’establiren al nord i nord-est de la Gàl·lia (s VII aC).
A poc a poc anaren conquerint el territori comprès entre el Rin, el nord del Sena i la mar canal de la Mànega, i llur expansió arribà a la Gran Bretanya s I aC, de la qual ocuparen les terres del sud Foren els primers a aixecar-se contra Juli Cèsar, el qual els sotmeté l’any 57 aC, però continuaren revoltats els anys successius Dins l’Imperi Romà restaren inclosos al territori de la Bèlgica Una part dels belgues, en ésser empesos vers el s VI aC per altres pobles indoeuropeus —germànics—, emigraren cap el sud-oest i, travessant França i el Pirineu occidental, entraren a la península Ibèrica,…
islam
Mpa l’expansió de l’islam
© Fototeca.cat
Història
Islamisme
Conjunt de pobles, països i estats musulmans, tant des del punt de vista sociocultural i polític com religiós.
Els quatre primers califes successors de Mahoma representen la gran expansió de l’islam, amb predomini de l’element àrab Síria, Mesopotàmia, Egipte, Cirenaica, l’Àsia Menor i Armènia califat A més de propagar la fe, hom havia de garantir la seguretat dels creients ultra la possibilitat d’efectuar profitoses ràtzies Durant el califat omeia de Damasc l’imperi experimentà un nou impuls, que continuà en el califat abbàssida de Bagdad, després del qual s’inicià la seva desmembració política califats de Còrdova, fatimita i otomà, imperis seljúcida i mongol, etc Això no obstant, hom mantingué la…
frontera
Geografia
Política
Història
Línia que separa dos territoris fronters.
El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…
occitanisme
Història
Política
Sociologia
Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes, en clara lluita contra la política francesa centralista i colonitzadora.
L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal revolucionari…