Resultats de la cerca

Fou adoptat com a solució contra l’anarquia que es produïa a la mort dels emperadors

El governador, Joan d’Àustria, reconegué de moment l’acord 1577, que sobretot exigia la retirada d’aquelles tropes i la solució de la qüestió religiosa, però que, de fet, uní tot el país contra Felip II, fins a la unió d’Arràs 1579

Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança 1416 per a tractar de la solució del Cisma d’Occident Bisbe de Vic 1423, prengué possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi

Diputat i senador, fou ministre d’afers estrangers en diverses ocasions, entre el 1863 i el 1901, i collaborà en la retirada de les forces franceses de Roma convenció del 1864, en la pau amb Àustria, en la solució de la qüestió Romana i en el millorament de les relacions amb França Participà en la conferència d’Algesires 1906

Després d’unes negociacions preliminars a Breda, hom arribà a la firma del tractat de pau les clàusules principals del qual foren restitució mútua de les conquestes colonials efectuades durant la guerra confirmació de la Pragmàtica Sanció i reconeixement de la sobirania prussiana sobre Silèsia En línies generals, el tractat d’Aquisgrà mantingué el statu quo anterior al 1740, i deixà ajornada la solució de les rivalitats marítimes i continentals

Besnebot de Manuel de Llauder i de Camín El 1869 publicà El desenlace de la revolución española , a favor de la solució monàrquica carlina Dirigí els diaris “La Verdad Católica” i “La Convicción”, i quan aquest es convertí en “El Correo Catalán”, aviat n'esdevingué propietari i director 1878 El pretendent carlí, duc de Madrid, li concedí 1898 el marquesat de Valldeix Fundà la revista “La Hormiga de Oro” 1884

De família camperola, de molt jove s’afilià a Estat Català Es traslladà a Barcelona el 1925 Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana” Publicà Catalunya poble dissortat 1933, en collaboració amb JCasals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme 1934 i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó 1946, escrits en els quals mostra el seu ideari catalanista radical

Baró de Montigny Juntament amb el marquès de Berghes, com a representants de la noblesa flamenca, fou enviat per Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos, prop de Felip II 1566 per negociar una solució al problema flamenc La crisi a Flandes s’agreujà i Montigny fou fet presoner Madrid, Segòvia, Simancas En arribar la nova de l’execució dels comtes d’Egmont i Horn setembre del 1567, fou sentenciat a mort i executat secretament

Hom ha discutit llargament el significat del seu nom, i encara actualment no ha estat aportada cap solució definitiva, malgrat els treballs de PMaas La Suda és el més gran dels lèxics grecs que s’han conservat comprèn prop de 30 000 mots de caràcter gramatical, etimològic, biogràfic, geogràfic, històric, científic i literari Inspirada en fonts diverses Hesiqui de Milet, comentaris hellenístics tardans, cronografies bizantines, etc, és particularment valuosa per a la història literària de l’antiguitat

Els zemstvos tenien com a objectiu la solució dels problemes locals eren de la seva competència qüestions d’"utilitat i necessitat”, com ara el manteniment de les vies de comunicació i les mesures de millora de l’agricultura, el comerç i la indústria Amb una finalitat descentralitzadora, fracassaren com a experiència reformista i es convertiren en una institució burocràtica més que pesava sobre els camperols Els anys noranta adquiriren més importància, i incidiren en l’escolarització, la sanitat i l’agronomia Foren eliminats el 1917