Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Manuel I de Trebisonda
Història
Emperador de Trebisonda (1238-63).
Fill d’Aleix I i membre de la família dels Comnè, no reeixí a sostreure's al domini dels turcs seljúcides ni tampoc al dels mongols A Trebisonda construí l’església de Santa Sofia, convertida més tard en mesquita
Pipí I d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (781-810).
Fill segon de Carlemany , fou coronat a Roma, quan tenia només cinc anys, per Adrià I 781 Lluità contra els àvars 796 i prengué part en la campanya de Baviera 797 Saquejà les illes de Venècia, però no reeixí a sostreure-la de l’imperi Bizantí 810 A la seva mort el regne d’Itàlia tornà a unir-se a l’imperi Carolingi
Pere Morell
Història
Política
Polític.
Era canonge de la catedral de Barcelona Se significà com un dels més destacats partidaris de les autoritats franceses, durant la guerra dels Segadors Amb Josep Fontanella i Josep d’Ardena, formà la facció enemiga de Josep Margarit Fou confident del lloctinent La Mothe-Houdancourt 1642-44 i dels seus successors Amenaçat de mort pels contraris al partit francès, el govern de París el cridà per sostreure'l als atacs 1647 i el cobrí d’obsequis
conjuració d’Amboise
Història
Conspiració hugonot que tingué lloc el març de 1560 durant les guerres de religió franceses aprofitant la minoria d’edat del rei Francesc II.
El cap de la conspiració, Godefroi de Barri de La Renaudie, noble hugonot del Périgord, amb la complicitat de l’almirall Gaspard de Coligny i de Lluís I, príncep de Condé, es proposava de sostreure Francesc II de la influència del partit catòlic capitanejat per Francesc I de Lorena, segon duc de Guisa El complot fou denunciat, i el duc de Guisa traslladà la cort de Blois a Amboise, on fou mort La Renaudie i desfeta la conjuració
Artal d’Alagó
Història
Comte de Mistretta i mestre justicier el 1355, vicari general de Sicília.
Contribuí poderosament a la restauració de l’illa durant el regnat de Frederic III A la mort d’aquest rei 1377, el qual li havia confiat la tutela de la seva filla i hereva Maria I de Sicília , fou un dels quatre vicaris que administraren l’illa en nom de la reina La seva frustrada maniobra 1378 per tal de casar Maria amb Gian Galeazzo Visconti, comte de Virtù, nebot del duc de Milà, Bernabò, l’enfrontà amb els altres vicaris i amb el partit catalanòfil, el qual aconseguí de sostreure la infanta del seu poder
Muḥammad Anwar al-Sadat
Història
Polític egipci.
Militar de carrera diplomat el 1938, fou antibritànic declarat i no dubtà a collaborar amb els alemanys per sostreure Egipte del domini anglès el qual fet li valgué la presó, 1942-44 Fou un dels “oficials lliures” que collaborà en l’enderrocament del rei Faruk 1952 President de l’assemblea nacional 1961-68 i vicepresident de la república 1969, a la mort sobtada de Nasser 1970 fou elegit president Panarabista i prosoviètic, volgué refer l’exèrcit destruït per Israel el 1967 i promogué la quarta guerra araboisraeliana octubre del 1973 Reelegit president 1976, donà una nova…
Segismundo Casado López
Història
Militar
Militar castellà.
Fou cap d’escorta del president de la República 1934-36 i, en esclatar la guerra civil, detingué alts càrrecs dins l’exèrcit republicà Pel febrer del 1939 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de terra, càrrec que no arribà a ocupar per tal com el 5 de març s’aixecà contra el govern Negrín amb el suport d'una coalició de republicans encapçalats pel socialista Julián Besteiro, partidaris de sostreure el govern de la influència del PCE i de l'URSS i de negociar la pau amb Franco El cop provocà un enfrontament militar amb les unitats comunistes, però el 12 de març aconseguí…
Efialtes
Història
Política
Polític atenès del partit democràtic que, juntament amb Pèricles, intentà de sostreure Atenes del govern dels aristòcrates.
A Atenes fou reformada radicalment la constitució, i l’areòpag fou desposseït del poder judicial, que hom donà al Consell dels Cinc-cents i a l’Assemblea Popular
regalisme
Història
Nom donat a la política religiosa dels sobirans europeus durant els s. XVII i XVIII, que tenia per finalitat controlar l’acció de l’Església.
Fou aplicat especialment al cas de la corona castellana, ja que en altres estats rep altres noms gallicanisme, a la corona francesa josefinisme, als estats dels Habsburg Entre els drets eclesiàstics que els monarques reclamaren com a regalies de la corona, hi figuren el patronat regi dret de presentar o esmenar candidats per als beneficis o d’ocupar seus vacants, el plàcet, els recursos de força facultat de sostreure de la jurisdicció eclesiàstica els processats, la regalia d’amortització intervenció de l’autoritat civil enfront de l’acumulació de béns immobles per part de l’…
Juan Negrín López

Juan Negrín López
© Archivo de la Fundación Pablo Iglesias
Història
Polític i metge.
Especialitzat en fisiologia, féu estudis a Leipzig i el 1922 obtingué una càtedra a la Universitat de Madrid En el terreny científic féu una tasca molt important i mai no destacà en política fins a la Guerra Civil de 1936-39 Però ja des de la Dictadura s’inclinà cap al PSOE , i el 1931 fou elegit diputat Durant la Guerra Civil fou ministre de Finances en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 Des d’aquest càrrec reorganitzà l’economia de guerra i ordenà el trasllat a l’URSS via Cartagena-Odessa d’una gran part de les reserves d’or del Banco de España, amb la garantia de les quals es…